L’enginyera aeronàutica Estel Blay destaca que l’Artemis 2, el primer viatge tripulat cap a la Lluna després de més de mig segle, representa una “gran oportunitat científica i tecnològica”, també perquè aquestes missions espacials permeten “molta recerca en àmbits que afecten el dia a dia a la Terra”, com per exemple en ciència de materials. El llançament de l’Artemis 2 ha il·lusionat la comunitat científica i els aficionats a l’astronomia, que esperen uns anys “emocionants” en l’exploració espacial. “Ningú anirà a Mart sense haver passat abans per la Lluna”, diu Blay, que comandarà la missió de dones científiques Hypatia III per recrear el planeta vermell a l’Àrtic. També confia que la missió desperti “moltíssimes vocacions científiques”.
La primera missió amb humans a bord que viatja cap a la Lluna des del 1972 va generar un interès global per veure la retransmissió de la NASA en directe del llançament de l’Artemis 2 aquest dijous a la matinada -dimecres a cap Canaveral, Florida, des d’on va enlairar-se el portentós coet-.
Des de Catalunya, Estel Blay va seguir-ho amb la família i connectada amb altres membres d’Hypatia “quasi en mode partit de futbol, celebrant l’avanç de l’enlairament com qui canta els gols”, bromeja aquest dijous per explicar l’emoció compartida entre una generació que encara no havia nascut quan el programa Apollo va portar els primers homes a la Lluna a finals de la dècada dels 60 i principis dels 70.
“És un gran pas per a la ciència i la tecnologia”, resumeix en una entrevista a l’ACN aquesta doctora en Ciència i Tecnologia Aeroespacial, actualment gestora del programa de l’Agència Espacial Europea (ESA) Phi-Lab NET Spain a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Blay emmarca el retorn de la humanitat a la Lluna en una “seqüència” en l’exploració espacial que pot mirar en el futur cap a Mart. “Ara hem vist com començava el primer vol al voltant de la Lluna; després s’hi arribarà [l’allunatge s’ha situat pel 2028] i més tard podran començar les discussions per anar a Mart. Per arribar-hi, primer cal haver estat a la Lluna sense cap mena de dubte”, afirma sobre el banc de proves que també pot significar el satèl·lit de la Terra per a altres expedicions.
Aquesta enginyera aeroespacial afegeix que tornar a pensar en la Lluna, i fins i tot projectar-hi una base permanent, significa “un impuls increïble per al sector espacial, també a Catalunya, amb una aposta del Govern en els darrers anys”. “Una missió com aquesta pot semblar llunyana, però ens ajuda a créixer com a sector i a casa nostra s’estan desenvolupant projectes molt interessants”.
Blay també destaca que les missions tant a l’Estació Espacial Internacional com les futures expedicions lunars permeten fer molta recerca en àmbits que afecten el dia a dia a la Terra, com en ciència de materials o fins i tot en la recerca de tractaments per al càncer, entre molts altres exemples. “Ens donen un laboratori a l’espai que ens ajudarà a avançar moltíssim en altres recerques”, remarca.
En aquest sentit, posa l’accent en la dimensió multidisciplinària del sector espacial i recalca que va molt més enllà del coet que es llança, segurament la imatge més emblemàtica. “És molt més ampli i moltes de les recerques i tecnologies que es desenvolupen també acceleren altres investigacions tant en pressupost com per tenir un laboratori en unes condicions diferents”, insisteix.
“Visibilitzar una societat diversa també és un gran pas”
Blay assenyala que una missió històrica com l’Artemis 2 transcendeix l’àmbit científic i tecnològic i pot ser un estímul per a la societat. Així, creu que pot despertar vocacions científiques entre els infants i espera que moltes més persones es puguin sentir identificades en la tripulació, amb referència a Christina Koch, que en les pròximes hores serà la primera dona a viatjar fora de l’òrbita terrestre, i Victor Glover, el primer afroamericà a fer-ho.
“La societat és diversa i no només és el senyor de mitjana d’edat americà i blanc. Hi ha científics i tecnòlegs increïbles d’altres llocs i amb altres característiques i poder-ho visibilitzar també és un gran pas com a societat”, valora, i destaca el currículum i la trajectòria d’aquests astronautes més enllà que siguin la primera dona o el primer afroamericà a viatjar a la Lluna.
Blay forma part del projecte de dones científiques Hypatia, una iniciativa catalana que té com triple objectiu fer recerca espacial, divulgar-la i visibilitzar les dones en la ciència a través de missions que simulen les condicions de Mart. Blay va participar en la segona missió, que com la primera es va fer al desert d’Utah (Estats Units), i serà la comandant de la tercera, prevista per l’estiu del 2027 i que serà la primera expedició científica formada només per dones en una base de l’Àrtic.
