Fa uns dies s’ha inaugurat el primer club social de salut mental de l’Alta Ribagorça. Lo Faro acull a usuaris de la comarca d’entre 18 i 65 anys. Em va quedar gravada una frase que va dir un d’ells: Tots estem exposats a patir problemes de salut mental. En els últims dies han passat coses que ens han trasbalsat i interpelat en aquest sentit. Els abusos d’uns pares sobre el seu nadó d’un mes, la mort per eutanàsia d’una noia de 25 anys, la sanció milionària que s’ha imposat a Meta i Youtube per atemptar contra els menors i el cas d’Hornachos que ens segueix colpejant com més detalls sabem. Vivim en una societat malalta i ens sembla que sempre afecta als altres i no és cert. Noèlia volia morir guapa i marxar en pau. Qui manava sobre la seva mort sinó ella? Qui li explicarà al nadó quan sigui gran què li van fer els qui l’havien de cuidar, protegir i estimar? Veure mares israelianes i palestines caminar juntes de la mà i descalces pels carrers de Roma demanant la pau a l’Orient Mitjà ha sigut un bàlsam enmig de tanta tristor. Això, i veure Valor sentimental, la deconstrucció mental que tots patim en els nostres íntims terrabastalls. La línia cap a l’abisme és fina. L’esvoranc sota els peus, invisible. El clic, un segon.
