Oriol Junqueras, líder d’ERC, rep LA MAÑANA dijous a la tarda. A l’acabar l’entrevista el seu equip mira els mòbils perquè Sánchez ha rellevat la ministra d’Hisenda. Serà més fàcil ara tenir l’IRPF? En tot cas, si no es compleix això Junqueras espera “alternatives importants”.
Illa va aprovar els pressupostos d’Aragonès i vostès no avalen els seus. Per què?
Perquè el PSC s’ha acostumat a incomplir els acords.
L’IRPF encara és una línia vermella atès que us heu donat temps per negociar?
L’IRPF és molt important per Catalunya i ERC defensa les coses que són importants pel país. De la mateixa manera estic segur que la immensa majoria dels catalans creuen que els acords s’han de complir i que ERC ha de defensar allò que és bo per tothom. I si el PSC creu que ara no es pot complir això segur que pensarà alternatives que també siguin importants per Catalunya i que permetin una negociació pressupostària exitosa. Nosaltres volem aprovar pressupostos i ens agradaria que tothom que diu que els vol aprovar ho demostrés complint els seus compromisos.
Quina alternativa seria prou important per arrancar el seu sí?
Nosaltres volem que Catalunya guanyi amb sobirania i amb eines competencials i per tant correspon al PSC fer propostes perquè és ell el que diu que no es veu amb cor de complir amb l’IRPF ara. Nosaltres les escoltarem perquè si no ens en fa cap Catalunya hi perdrà i nosaltres volem que Catalunya hi surti guanyant.
Amb el PSC s’han donat un temps, com les parelles… S’ha acabat l’amor?
L’amor és amb Catalunya i no hi ha un acord perquè el PSC no vol complir els seus compromisos.
Però també hi havia el compromís d’un concert econòmic i ERC va avalar no sortir del règim comú…
Tampoc hi estic d’acord amb això perquè crec que el model de finançament, amb 4.700 milions més que aniran a Catalunya i no a Hisenda, és un molt bon model perquè ningú hi perd i tothom hi guanya i això és imprescindible perquè s’ha d’aprovar amb una majoria molt complexa al Congrés.
Si hi ha negociació pressupostària què prioritzarà ERC per Ponent?
Hi ha qüestions que són molt rellevants per Catalunya i també per Lleida. ERC defensa amb entusiasme plans de rehabilitació massius perquè tot i que l’obra nova és important en molts indrets del país és més útil, més urgent i més necessària la rehabilitació. I ho és per molts pobles, pels centres d’algunes capitals de comarca, per Lleida ciutat i pels barris construïts als anys 60 i 70 que estan degradats i ho necessiten.
El que planteja no és un Pla de Barris?
Nosaltres defensem un Pla de Barris i també que hi hagi un Pla de Pobles perquè entenem que no és del tot equitatiu que un poble amb poca gent hagi de competir amb Barcelona. Tot això és important per fixar població al territori, perquè els joves s’emancipin i per ajudar la gent gran que es veu expulsada del pis on ha viscut sempre al no poder pagar el lloguer.
Què proposa en mobilitat?
Totes les connexions ferroviàries de Lleida amb el seu entorn. Cap a Balaguer, les Borges, Mollerussa, Tàrrega i Cervera i la connexió de Lleida amb Manresa. Creiem també en la connexió de passatgers i mercaderies cap a Igualada i Martorell per enllaçar amb el Port de Barcelona i donar alternatives a la sortida de mercaderies del port cap a l’interior. Per tant, hi ha qüestions molt importants per nosaltres, com la modernització del Canal d’Urgell, que és una peça clau pel país i per garantir la continuïtat d’explotacions agràries i ramaderes, que en el cas de Lleida representen més del 7% del PIB.
Com venceria les reticències dels regants per com està plantejada?
ERC està convençuda que la modernització del canal aporta beneficis no només als regants sinó al conjunt del país perquè hi ha moltes externalitats positives que es deriven d’aquesta modernització, com l’aprofitament de l’aigua per les activitats industrials. Per això entenem que la modernització també mereix l’esforç del conjunt de les institucions i, sobretot, del Govern espanyol.
Canviaria la demanda de l’IRPF per una major participació de l’Estat a la modernització del Canal?
Nosaltres no volem canviar res. Nosaltres ho volem tot per Catalunya i qualsevol català o catalana hauria de voler el mateix.
Gabriel Rufián serà candidat d’ERC o de les esquerres espanyoles?
Segur que ERC representa tot allò que Gabriel Rufián vol i ERC es presentarà amb les seves sigles. I com que volem els millors candidats estem convençuts que el Gabriel té un potencial enorme en termes polítics i comunicatius.
Però li dona suport a la seva proposta?
Jo defenso que Esquerra Republicana té 95 anys d’història i que és la millor proposta per Catalunya.
I per Madrid?
Insisteixo que no opinaré sobre com s’ha de presentar l’esquerra en un altre país.
Anirà a l’acte de Rufián i Irene Montero per insistir en el front d’esquerres que proposen?
Dependrà de l’agenda que tingui aquell dia però jo estic encantat que tothom es presenti com vulgui als seus respectius països i no tinc res en contra que l’esquerra espanyola decideixi presentar-se com cregui oportú a Espanya, igual que fa la francesa a França o la finlandesa a Finlàndia. I en conseqüència ERC no li dirà ni a l’esquerra finlandesa ni a la francesa ni a l’espanyola com s’ha de presentar de la mateixa manera que ERC no deixarà que ningú intenti dir-li el mateix.
Li ha explicat a Rufián que l’Operació Roca no va funcionar?
No crec que calgui perquè segur que n’és conscient.
Es veu sovint amb el president Puigdemont?
Les relacions amb JxCat van bé i són positives. Tenim ganes d’entendre’ns amb tothom i evidentment també amb JxCat i la resta de partits de tradició democràtica i com vostès saben, per què ho hem explicat, ens hem vist en diverses ocasions en els últims mesos amb Puigdemont.
Creu que ha aconseguit pacificar el partit?
Sí i estic convençut que la democràcia sempre és bona i que ERC és molt sòlida. La millor prova, com li deia abans, és que és el partit amb més història de Catalunya, amb 95 anys.
El canvi d’estratègia que ha fet ERC els últims anys passant de la confrontació a la negociació a què es deu?
Jo crec que el que fa ERC és defensar Catalunya amb tots els mitjans i instruments possibles. I estic segur que ho fem com hem fet sempre. Quan podem ho fem a través d’acords i tot i que altres partits no ho volen la nostra intenció és el pacte.
És més efectiva aquesta estratègia?
És que no hi estic gens d’acord en què hàgim canviat res. Sempre hem protegit el país amb molta simpatia, educació i amabilitat però al mateix temps amb fermesa i tot això és compatible.
La irrupció de l’extrema dreta els abocarà a fer més acords municipals amb el PSC?
A Catalunya hi ha dos partits, Vox i Aliança, que estan obsessionats amb fer de franquícia de Donald Trump i defensar els seus interessos, no els de Catalunya. Com els aranzels que aplica contra la pagesia, els productors d’oli i la nostra indústria automobilística o farmacèutica. Per tant, representen un model que vol arruïnar Catalunya. Com és lògic nosaltres estem a les antípodes d’aquesta política i per això intentarem entendre’ns amb totes les forces de tradició democràtica, amb totes elles. I al mateix temps és legítim que ERC aspiri a tenir els millors resultats i tant de bo a la majoria de municipis del nostre país hi hagi majories amplíssimes perquè és el millor que els hi pot passar. També a Lleida.
A Lleida ciutat hi veu un pacte amb el PSC?
A Lleida ciutat el que li convé és que ERC guanyi les eleccions i que la Jordina Freixanet sigui la nova paera en cap de la mateixa manera que Elisenda Alamany governi a Barcelona.
L’objectiu d’Oriol Junqueras és ser president de la Generalitat?
El meu repte és defensar el país i donar-li el millor que tinc, com quatre anys de la meva llibertat. Tinc molts anys d’inhabilitació i de no poder fer classes a la universitat perquè no m’ho deixen fer i per això fem tot el que fem. Per això lluitem i molt sovint en solitari. Per tant, jo estic al servei del meu país i si és com a candidat a la presidència de la Generalitat estaré encantat de ser-hi.
Per tant, voldria ser el candidat…
No hi ha res que m’agradi més que defensar el meu país i servir-lo des de tots els àmbits i totes les posicions. Ho he fet sempre. Des de la universitat, la presó, el Govern, la política, l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts i fins i tot quan he investigat des dels arxius del Vaticà.
