Lleida és la demarcació de Catalunya amb l’habitatge més assequible. Així ho indiquen les dades del Portal Estadístic del Notariat, les quals han estat tractades per l’ACN, el preu d’un habitatge a Lleida se situa en 140.499 euros, gairebé la meitat que un a Barcelona i un lleidatà destinaria 3,2 anys de renda per la seva compra.
En aquestes dades ‘sorprèn’ el fet que els habitatges a la demarcació acostumen a ser 10 metres quadrats més grans que a tot el país. A Ponent, l’Alt Pirineu i Aran una casa té una superfície mitjana de 125 metres quadrats i els pisos voregen els 100. Pel que fa a la resta de Catalunya, un habitatge supera els 100 metres quadrats de superfície, però un pis no sobrepassa els 86 (se situa entre els 84 i els 86).
Concretament, el preu del metre quadrat l’any 2025 a Lleida se situa en els 1.123 euros, segons els registres dels notaris. Això són uns 340 euros menys que Tarragona, que és la segona demarcació amb preus més assequibles. La tercera, Girona, ja les sobrepassa per 1.000 euros (2.165 el metre quadrat) i Barcelona sobrepassa el 2.700 (2.702 més precisament).
Comprar un immoble a Lleida surt, de mitjana, gairebé per la meitat de preu a fer-ho a Barcelona. És la demarcació catalana amb el preu mitjà de l’habitatge més baix, i també és amb diferència la regió amb menys compravendes (6.672 l’any passat), onze vegades menys que a Barcelona (74.162), una tercera part de les registrades a Tarragona (18.161) i també lluny de les de Girona (15.513).
L’anàlisi de les dades del Portal Estadístic del Notariat mostra una altra ‘curiosa’ dada: la diferència de preus en una i altra demarcació és tal que els immobles de segona mà a l’àrea de Barcelona són gairebé tan cars com els d’obra nova a la de Lleida: un pis nou a Ponent es venia –de mitjana– per 268.983 euros, mentre un d’usat a Barcelona en costava tan sols 1.263 euros menys.
Les grans diferències entre demarcacions en el preu mitjà de l’habitatge es donen de forma especial en l’habitatge usat (que representa el 92% de les compravendes del 2025) i menys en l’obra nova. En els immobles de nova construcció les diferències són més moderades: un pis nou és entorn d’un 18–19% més econòmic a Lleida i Tarragona que al conjunt de Catalunya (mentre la segona mà ho és entre un 37% i un 44% més).
Els compradors d’habitatges, amb una edat mitjana de 45 anys segons les dades notarials, han d’invertir l’equivalent a 4,8 vegades la seva renda neta anual per assolir el cost de l’habitatge. Això diferencia un altre cop la demarcació lleidatana (i la tarragonina) de Barcelona capital i rodalies. A Ponent una persona destina, de mitjana, l’equivalent a 3,2 anys de renda, mentre que a Barcelona ciutat se’n destinen 6,9 (a Tarragona són 3,5).
Finalment, Lleida és el territori català on hi ha més variació entre el preu d’un habitatge nou i un de segona mà. El primer és exactament el doble que el de segona mà (268.983 i 133.205, respectivament). A Barcelona ciutat la diferència és només del 24% i al país no arriba al 40.
