L’home que havia d’acabar amb totes les guerres del món (la d’Ucraïna en només 24 hores, ja va tard) ara ha iniciat un conflicte que, directament o indirectament, ens afecta a tots. Principalment als països bel·ligerants, que pateixen milers de víctimes civils, però també a nosaltres, que ja comencem a notar la pujada de la benzina (fet curiós, perquè tenim reserves de combustible per a tres mesos, comprades a preus anteriors al conflicte). Enrabiat com un crio per la inexplicable injustícia de no haver rebut el Nobel de la Pau, Trump va ser mol clar: “ara ja no sento l’obligació de pensar en la pau”. Això sí, a diferència de l’ignominiós “trio de les Açores” (Bush, Blair i Aznar, que a hores d’ara encara no ha demanat perdó per aquell disbarat criminal), responsable d’una guerra basada en la mentida, segur que Trump encertarà la justificació per iniciar aquest conflicte. I n’encertarà una perquè ja n’ha donat unes quantes, cada dia una de diferent: que si desitjava salvar el poble iranià de la dictadura (per cert, molt bonic això d’animar els ciutadans a rebel·lar-se prometent ajuda i després deixar que els massacrin pels carrers), que si volia acabar amb la capacitat nuclear persa, que si s’avançava per evitar que l’Iran ataqués primer… De controlar el petroli del Golf, és clar, no n’ha dit res. Estaria bé liquidar el règim nefast dels aiatol·làs, però sobta que el còmplice principal d’aquesta agressió sigui precisament el règim més criminal de la regió, Israel. Com ja vaig dir un dia, espero que Trump mereixi a la història un record similar al dels seus il·lustres predecessors John F. Kennedy i Abraham Lincoln.
Sessió: No iniciada
