L’emergència feminista és flagrant, car el masclisme és una xacra social a combatre des de temps pretèrits i les discriminacions per raó de gènere creen distopies en detriment d’utopies. La bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya és inapel·lable sabent que les dones cobren entre un 17% i un 22% menys que els homes. El 8 de març de 1857 treballadores tèxtils de Nova York van rebel·lar-se arran de les míseres condicions laborals. Som hereves d’un patriarcat feréstec on les responsabilitats domèstiques tenen nom de dona mentre patim abusos de poder, pressions estètiques i misogínia. Un país amb igualtat d’oportunitats és analogia de progrés, perquè sense igualtat no hi ha país. Les dones som fars de la intuïció, la perseverança, la comprensió i l’empatia, ja que una dona sense un home és com un peix sense una bicicleta, citant Maria-Mercè Marçal. Comptat i debatut, les dones som nimfes disfressades de valentia.














