El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va demanar ahir al Govern que aclareixi la seva postura sobre si Joan Carles I ha de tornar a Espanya, després que l’Executiu hagi afirmat que aquesta decisió correspon exclusivament al rei emèrit.
“El Govern hauria de dir què és el que pensa i aclarir la seva postura. El que no val és que el Govern no tingui opinió, nosaltres sí que tenim opinió”, va afirmar.
La desclassificació dels papers sobre el cop d’Estat del 23-F va obrir ahir un debat sobre la possibilitat que torni a Espanya el rei Joan Carles I, que resideix des del 2020 a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), davant les investigacions sobre les seves finances.
Feijóo mateixva ser qui va posar el tema sobre la taula després de publicar, a través de X, un missatge afirmant que la desclassificació “ha de reconciliar els espanyols amb qui va parar el cop d’Estat” i expressant el seu desig que el rei emèrit tornés a Espanya.
Un missatge que va provocar una onada d’opinions, entre elles la del ministre de Presidència, Félix Bolaños, que va voler deixar clar que la decisió de tornar no li correspon al Govern i “ni molt menys al cap de l’oposició”. Des de la Casa Reial es va apuntar que era decisió del rei emèrit.
Feijóo va afirmar que malgrat “els errors que ha comès”, sens dubte el seu balanç és “extraordinàriament positiu”. En sentit contrari, el portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián,va respondre a Núñez Feijóo que “els delinqüents, millor fora que dins”.
Pendents del sumari del judici, diuen els historiadors
Els papers sobre l’intent colpista del 1981 desclassificats dimecres no donen una visió global del que va passar ni aporten “res” que no es conegués, i caldrà esperar sis anys més per conèixer el document “fonamental”, el sumari del judici, per fer-se una composició completa de què va ser el 23-F. Així ho va dir ahir en conversa amb EFE l’historiador professor de la Universitat Camilo José Cela i autor del llibre ‘El 23-F i els altres cops d’Estat de la Transició’, Roberto Muñoz Bolaños.
Per a aquest expert, una de les poques persones que ha tingut accés al sumari del judici, “cap” dels 153 documents coneguts ahir són “rellevants” i “res” canvia respecte al que ja se sabia ni a l’opinió que els espanyols poden tenir dels personatges del 23F, des del rei a Antonio Tejero, Alfonso Armada o Jaime.
Manca el document “fonamental”
“No canvia res perquè no tens el document fonamental”, diu respecte al sumari del judici davant el Consell Suprem de Justícia Militar el 1982, amb els seus 6.500 folis, més 2.000 més de l’acta de la vista oral, que recullen les declaracions “de tot el món”.
El sumari i la vista oral, explica, segueixen sent secrets perquè el Tribunal Suprem, que el custòdia al seu arxiu, no ha d’autoritzar que es faci públic fins al cap de 50 anys; i el Govern no ho pot fer “perquè el custòdia el Poder Judicial”.
“Decepció” entre els socis de Govern
La desclassificació de documents del 23-F va provocar “decepció” entre els socis de Govern perquè consideren que no aporten més dades i que, per tant, tenen els “mateixos dubtes” que tenien abans, i demanen desclassificar tot allò que es mantenen en secret.
Només la família a la vetlla de Tejero
La vetlla de l’extinent coronel que va protagonitzar l’intent de cop d’Estat fa 45 anys, Antonio Tejero, va generar ahir una gran expectació mediàtica davant el tanatori de Xàtiva que acull la capella ardent, a la qual només va entrar la família i alguna persona del seu cercle proper.
