Els grafits no són una invenció nova. Ja en tenim constància a la Prehistòria -no cal anar molt lluny, al Cogul per exemple- o a l’antiga Roma. Potser els més coneguts són els de Pompeia, on feien referència a experiències sexuals, a gladiadors famosos o eren marques tipus “Jo era aquí” (no hem evolucionat gaire). Sovint els grafits són una barreja d’enginy i crítica política, com aquell que es va popularitzar contra un Richard Nixon en hores baixes, “Dick Nixon before he dicks you”, un joc de paraules amb “dick”, diminutiu de Richard i alhora verb que vol dir “fotre”: “Fot en Nixon abans que ell foti a tu”. Actualment trobem milers d’exemples. En tenim de fotetes (“Aixecaré els caiguts i oprimiré els grans. El sostenidor”), crítics (“Se’ns pixen i la premsa diu que plou”), lleugerament irreverents (“No veo un pito”. Una monja) o simplement surrealistes (“Les piràmides són el millor exemple que, en qualsevol temps, els obrers tendeixen a treballar cada cop menys”). A la nostra demarcació, ha estat notícia la descoberta recent de centenars de grafits del segle XVIII als murs de la Casa Gran del Miracle de Riner, antic alberg de pelegrins. Llegat dels devots que acudien al santuari per venerar la Verge i que respon a supersticions, manifestacions de devoció o al simple avorriment. Des de textos (noms de persones, dates) i dissenys antropomòrfics (figures humanes, rostres, mans) a pentagrames, creus i dibuixos geomètrics (cercles, rectangles, rosetes de sis pètals). Interessantíssim testimoni del que creien i pensaven aquells avantpassats llunyans. Uns dibuixos i uns escrits descoberts per casualitat que palesen precisament que, si parlem dels secrets la Casa Gran, encara no està tot escrit.
Sessió: No iniciada
