Aquesta setmana s’estrena als cinemes la pel.lícula Balandrau, viento salvaje, basada en els fets del 30 de desembre del 2000 en que van morir nou persones atrapades per un temporal de torb. Aquest “infern glaçat” de neu i vent el va descriure Guillem Cascante de forma magistral en un documental estremidor estrenat fa quatre anys. L’únic supervivent de la tragèdia a la muntanya del Balandrau va ser Josep Maria Vilà, excepcional testimoni que apareix al documental explicant en primera persona la terrible odissea viscuda amb els seus companys. Josep Maria Vilà diu, també en entrevistes per parlar d’aquell malson, que hi ha un moment en situacions límit com aquesta en què es desactiva la part emocional i només t’enfoques en la racional, sobreviure. Això li va passar quan va haver de deixar enrera la seva nóvia Mònica, que estava a punt de morir. Recordar-ho, diu, li segueix fent mal. Primer es va sentir impostor per ser l’únic supervivent però després va entendre que explicar-ho era el millor homenatge als seus companys morts. Ha tornat dues vegades, amb bon temps i acompanyat, al Balandrau. Sent que ha sortit reforçat cap a la vida. Cal fer un pacte de convivència amb el dolor. Estimar la vida quan la vida fa mal.
Sessió: No iniciada
