Una tarda assolellada de diumenge d’abans de l’estiu, vaig fer el camí des de Cubells fins a Bellcaire, en un recorregut que cau des del mirador del poble fins a la Plana i més enllà. Hi descobreixes vestigis de la guerra, trinxeres i refugis en itineraris ben assenyalats, i arquitectures tradicionals com són les cabanes de pedra seca. Hi vaig trobar aquest cromatisme peculiar de la Serra, molt ric en verds a les costes del Sió i la séquia Gran formant un damer de trossos clorofíl·lics i rojos, roselles i margarides riberenques pertot, els coscollars guanyant terreny a les carrasques. I també hi vaig veure dues puputs, un gaig blau i un esparver cendrós que ens va endevinar l’esguard i va alçar el vol molt prest i molt digne.
Sessió: No iniciada
