El Carnaval és una celebració pública que es regeix segons la Quaresma cristiana, per això la data és variable, entre febrer i març. Aquest any, la festa profana ha arribat abans del que és habitual, cosa que vol dir que la Setmana Santa arribarà després de l’entrada de la sempre esperada primavera.
Aquestes dates conviden la gent a posar a prova la seva imaginació i a base de disfresses, desfilades i festes, tothom sembla estar content. Al llarg de la història el Carnestoltes ha anat fent càtedra, des d’aquells temps de repressió en què va estar prohibit, fins a la seva recuperació definitiva amb més o menys essència respecte a l’original.
Les celebracions conviden a sortir al carrer a practicar una gran vida social, perquè “todo aquel que piense que está solo y que está mal, tiene que saber que no es así, que en la vida no hay nadie solo, siempre hay alguien”, com diu la cançó, sense oblidar la invitació de Carlos Santana a “Vámonos, vamos al Carnaval”.
Los Sírex també es refereixen a aquesta tradició a ‘Judy con disfraz’ a qui “la quisiera ver sin el antifaz, para que pudiera ver su bello rostro sin disfraz”. Com dicta el refranyer “en este febrerillo loco, en el que un día es peor que el otro”, no cal plorar perquè és més bonic viure cantant. Per això cal deixar-se contagiar per les bones vibracions i al mal temps, bona cara.
La gent ha de tenir clar que les penes es van cantant, perquè com diu Celia Cruz “la vida es una hermosura… la vida es un Carnaval”… Oh yeah!
