La por de volar és un problema molt estès i poc visibilitzat: fins a un 40% de la població sent algun grau d’ansietat en pujar a un avió. Per a moltes persones no és només una incomoditat puntual, sinó un temor que condiciona viatges, relacions personals i fins i tot oportunitats laborals. I això ocorre malgrat que l’aviació comercial és el sistema de transport més segur mai creat. A Volar sense por, el comandant d’aviació comercial Perico Durán aborda aquesta paradoxa des de dins: la cabina de comandament.
Amb més de 25 anys d’experiència i més de 15.000 hores de vol, Durán combina divulgació rigorosa sobre com funciona realment l’aviació moderna amb un enfocament psicològic de la por. El resultat és un llibre que no minimitza l’ansietat, però la desmunta amb dades, context i empatia.
Un dels eixos centrals del llibre és explicar què ocorre en les fases del vol que més ansietat generen —enlairament, turbulències i aterratge— i per què els sorolls i moviments que inquieten als passatgers formen part del funcionament normal de l’avió.
L’autor desmunta mites arrelats —els anomenats “pous d’aire”, la por als motors, el mal temps o la pèrdua de control— i explica, amb un llenguatge accessible, per què els avions estan dissenyats per a suportar condicions molt més extremes de les que experimenta qualsevol vol comercial.
Però el llibre no sols explica com funciona un avió, també analitza com funciona la por. Durán aborda l’impacte emocional que hi ha darrere de l’aerofòbia i posa paraules a una experiència molt comuna: «Moltes persones comencen a tenir por de volar quan tenen fills».
Al llarg de les seves pàgines ofereix eines concretes per a entendre què ens ocorre i com canviar la relació amb la por.
- Com identificar si es tracta de nervis, ansietat o fòbia.
- Per què la por de volar és après i, per tant, es pot desaprendre.
A més, el llibre posa el focus en el factor humà: pilots, tripulants de cabina, controladors aeris, tècnics de manteniment i centres de control operatiu. Una xarxa de milers de professionals, l’única prioritat dels quals és la seguretat. Durán detalla també com és la preparació dels pilots: anys de formació, avaluacions constants, controls mèdics i psicològics, i simuladors obligatoris cada sis mesos per a entrenar situacions excepcionals.
