“Ambaparà! Què és això? Mare meva! Quin desastre!”. Així expressava la seva indignació una dona d’avançada edat amb els ulls com a plats davant d’una illa de contenidors, al costat dels quals i a terra s’hi podia veure, entre moltes més deixalles, mobles vells desmuntats, fustes i –la cirereta– un vàter! Aquesta dona potser feia temps que no sortia de casa perquè el que va veure és el pa de cada dia i sembla que els individus responsables d’aquests actes incívics cada cop són més. I és que els que poden no es dignen a lluitar contra la veritable arrel del problema: l’educació. L’educació és molt més que saber ubicar les comarques en un mapa o resoldre una equació de segon grau, ha de ser una formació integral perquè dels centres educatius surti gent assenyada, culta –que sàpiga què és una deixalleria, per exemple– i amb esperit crític per fer avançar la societat, i no incultes i incívics. Tanmateix, perquè l’educació tingui èxit cal compromís, cura dels professionals i més recursos, i de tot això res de res, només bones paraules i promeses incomplertes. La vaga d’ahir es veia a venir, com es veu a venir que no servirà per a res. A més de l’educació, cal sumar les carències a la sanitat –la propera vaga–, als transports (això de Rodalies no té nom), el maltractament a la pagesia… i a més els fenòmens meteorològics se sumen a la festa i continuen fent estralls. Sí senyora, té tota la raó: ambaparà!
Sessió: No iniciada
