Un estudi ha identificat 42 compostos químics d’ús quotidià en el semen humà. Aquest és el resultat obtingut a través d’una metodologia pionera desenvolupada per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en col·laboració amb la Unitat LABERCA de l’Institut Nacional Francès per a la Recerca Agronòmica i Ambiental (INRAE) i la Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili. La investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora principal, Montse Marquès, ha apuntat que tot i que l’estudi no permet establir relacions causals entre la presència de substàncies químiques i l’espermatogènesi, sí que evidencien associacions entre aquests compostos i la qualitat seminal.
La infertilitat afecta el 15% de la població mundial, i els factors masculins són els responsables del 40-50% d’aquests casos. Aquest problema s’ha agreujat en les darreres dècades i els investigadors apunten que els factors vinculats a les exposicions ambientals i derivades de l’estil de vida es postulen com a variables clau per a la salut reproductiva.
L’estudi analitza l’exposoma químic, el conjunt de substàncies químiques a les quals està exposada la població, a partir d’una metodologia innovadora d’espectrometria de masses d’alta resolució. Aquesta tècnica determina la massa exacta dels compostos amb una precisió superior a 0,001 unitats de massa atòmica, cosa que permet distingir entre substàncies que, tot i semblar iguals, tenen composicions químiques diferents.
Per determinar la presència de compostos químics, la recerca va analitzar mostres de semen, sang i orina d’un grup d’estudi format per 48 homes sans d’entre 18 i 40 anys, residents a Tarragona.
Edulcorants i insecticides
L’equip investigador va aplicar un cribratge químic d’ampli espectre per analitzar el conjunt de substàncies químiques a les quals els participants estaven exposats de manera habitual. Després de rastrejar la presència de més de 2.000 compostos orgànics, es van detectar 42 substàncies en semen, 42 en orina i 48 en sang. Les substàncies pertanyien a barreges complexes que incloïen edulcorants artificials, insecticides, substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS), retardants de flama, compostos relacionats amb aliments, fàrmacs i marcadors de consum de tabac.
L’anàlisi va mostrar que alguns dels compostos tòxics detectats alteraven de manera negativa diferents paràmetres de qualitat del semen. Per exemple, l’acesulfam (un edulcorant artificial àmpliament utilitzat), el bisfenol-S (utilitzat en plàstics i resines), l’insecticida nitenpiram o determinats tensioactius d’ús industrial i farmacèutic, es van associar negativament amb el nombre total d’espermatozoides, la seva forma i concentració. D’altra banda, el retardant de flama fosfat de trietil (utilitzat a la construcció, l’automoció o l’electrònica) es va relacionar amb un menor volum espermàtic, mentre que un altre additiu emprat en la fabricació de pneumàtics es va vincular amb una reducció de la mobilitat i la vitalitat.
L’estudi també va confirmar associacions negatives ja descrites en la literatura científica per a compostos derivats del tabac, com la nicotina i la cotinina; i per a substàncies persistents perfluorades, utilitzades en estris de cuina, envasos i peces de roba, entre d’altres. Els resultats reforcen l’evidència que l’exposoma químic pot influir en la formació i el desenvolupament dels espermatozoides i contribuir al descens de la fertilitat masculina observat en les darreres dècades.
Els investigadors destaquen que la tècnica emprada permet optimitzar l’ús de mostres biològiques i obtenir una imatge molt més completa de les exposicions reals de la població general, obrint noves vies per a la recerca en salut ambiental i reproductiva.
