Sense ànim d’entrar en els gustos musicals de la majoria dels lleidatans, cal ressenyar que la febre per les cançons de El Último de la Fila segueix molt vigent i la prova d’això la tenim en les nombroses visites que ens fa El Último Tributo, moltes de les quals aconseguint plens absoluts com el de dissabte on el Cafè del Teatre ha penjat el ‘sold out’.
Personalment, vaig conèixer aquesta banda en les seves primeres visites, sempre de la mà d’Ace Of Spades Producciones, aconseguint congregar un important nombre de nostàlgics de les cançons dels vuitanta del tàndem format per Manolo García i Quimi Portet.
El grup torna ara a Lleida sense el seu cantant habitual ja que l’1 de març de l’any passat va marxar al Gran Hotel de manera inesperada Luis Sánchez cosa que va suposar un cop dur per a la banda que va fundar el guitarrista Javier González fins al punt de plantejar-se la dissolució del projecte.
El 14 de novembre Luis va rebre un emotiu homenatge i el 29 d’aquell mes va arrencar la nova etapa del grup amb Javier Ginés a la veu, un artista gadità amb solera, resident a Barna. El públic segueix anant a veure El Último Tributo per cantar amb ells velles cançons que són imperecederes.
Però el que molts no saben és que El Último Tributo també té un àlbum amb cançons pròpies i un títol clar: ‘La más pura necesidad’. El treball, que conté vuit belles peces que sonen molt familiars amb aires del sud, no desentonen gens ni mica intercalades amb les adaptacions de El Último de la Fila que passegen amb tant èxit.
La carpeta inclou una reflexió de Lawrence Durrell: “La música es amor buscando palabras”… Oh yeah!
