Cadascú té dret a donar la seva opinió i en el meu cas no callaré davant la decebedora actuació de diumenge passat a la mitja part de la Super Bowl. Per més que s’intenti defensar Bad Bunny per ser el primer artista a oferir un repertori íntegrament en espanyol i convertir-se en un dels portaveus de la lluita contra les batudes migratòries del govern dels Estats Units de Donald Trump, musicalment em va semblar aberrant, exempt del més mínim indici de qualitat i propi del mal gust.
Benito Ocasio -nom reial de Bad Bunny- pot estar guanyant allò que no està escrit a nivell de premis i elogis però a mi no em porta a l’hort. Primer i principal perquè no canta, badalla, i el missatge que llança no té cap elegància. Pocs o ningú no entenen una paraula del que diu aquest suposat cantant i el ball que l’acompanya resulta repugnant.
I encara sort que Lady Gaga es va sumar al suposat espectacle per donar-li una mica de color. Encara no entenc per què va ser elegit el portoriqueño per protagonitzar la part musical d’un dels esdeveniments més esperats de cada any, quan els principals candidats havien estat Metallica que, a sobre, actuarien en el seu San Francisco natal.
Els que som fidels al rock defensem que l’insuls reguetón no s’ajusta a l’atmosfera del futbol americà i preferim l’energia de les guitarres que el ‘perreo’ d’uns ritmes que només són calents entre les cames dels seus addictes. En aquesta cita han brillat des de Michael Jackson a Springsteen, passant per The Who, Prince, Madonna o U2 i ara havia d’haver estat el torn de Metallica.
Però no, s’ha optat per una de les pitjors Super Bowl de la història… Oh yeah!
