La Cèlia és una estudiant de la UdL que ara està en període de pràctiques. Ahir al matí havia d’agafar un tren des de Sant Vicenç de Calders (la línia R-13) per anar cap a la capital del Segrià. A l’arribar a l’estació (perquè viu en un altre poble) va preguntar pel seu tren, que acostuma a sortir a tres quarts d’una del migdia, i li van dir que no sortiria a causa de la vaga. Això sí. Li van plantejar com a alternativa anar fins a Barcelona amb tren per viatjar des d’allí fins a Terrassa i agafar la línia de Manresa per arribar a Lleida passats quarts de quatre de la tarda.
Normalment hi ha cinc freqüències cap a Lleida d’aquest tren regional. “Vaig trucar a Renfe i hem van dir que hi havia serveis mínims per la vaga”. El proper tren que podia agafar per venir fins a Lleida sortia cap a tres quarts de quatre de la tarda. Per motius d’horaris no podia arribar a aquesta hora (tot i això tampoc li van garantir que passés aquest tren). “Què faig, doncs, perquè he d’estar a Lleida a quarts de cinc de la tarda?”, va preguntar la Cèlia. Li van proposar com a alternativa que agafés un tren des de Sant Vicenç de Calders fins a Barcelona, a l’Estació de França, i que des d’allí viatgés amb algun comboi fins a Terrassa. Ja a la capital egarenca tindria la possibilitat d’agafar un tren de la línia de Manresa per anar cap a Lleida. La Cèlia ho va descartar perquè representaria moltes hores de viatge i va optar per trucar al seu germà perquè l’acompanyés en cotxe a Lleida. “Va haver de fer 100 quilòmetres d’anada i 100 de tornada”, es lamenta la Cèlia, que diu que el que li va passar dissabte no és massa diferent. Dissabte passat la Cèlia va agafar el mateix tren de l’R-13 de Lleida cap a Sant Vicenç de Calders. A Vinaixa, com ha passat des que hi va haver la crisi ferroviària, va baixar tot el passatge per agafar un bus. Des d’allí els van portar a l’estació de la Plana de Picamoixons. Els esperaven dos busos, un de gran i un de més petit. Ella va poder arribar amb dos parades més (això sí. enlloc d’arribar a les 9,50 hores va fer cap a casa set minuts abans de les dotze del migdia). Diu però que va estar de sort perquè algunes de les persones no cabien al bus. Desconeix si en va venir algun altre però tot plegat és simptomàtic de la situació que es viu aquests dies.
Ahir, la resignació era la tònica dominant entre els usuaris que van voler agafar les línies RL3 i RL4 entre Lleida i Cervera en la primera de les tres jornades de vaga convocades pels maquinistes. Diversos trens que havien de complir els serveis mínims no van sortir de les respectives estacions i això va fer que, un altra vegada, els usuaris haguessin de buscar transports alternatius. A Tàrrega, usuaris de Renfe van optar per desplaçar-se en autobús o transport privat davant la incertesa de si passaria o no el tren. “Cada dia és una odissea perquè no saps si trobaràs el tren o no”, va explicar l’usuària Chaymae Koubaa. D’altres es van mostrar comprensius amb les reivindicacions dels treballadors i van criticar el mal funcionament endèmic del servei.
Les línies RL3 i RL4 entre Lleida i Cervera oferien ahir serveis mínims amb sis de les onze freqüències habituals en cada sentit. Tot i això, la jornada va començar amb l’incompliment d’aquests serveis mínims. Per exemple, a l’estació de Tàrrega només va passar un tren (en direcció a Lleida) dels tres que havien d’oferir servei entre les set i les vuit del matí. Tampoc va sortir a l’hora el tren de Lleida en direcció a Cervera de les 8.42 hores. Avui ja no hi ha vaga (s’ha desconvocat). Caldrà veure si la situació millora.
