La deriva autoritària del món és imparable. Orgull llatí a la Superbowl contra el racisme de Trump i ascens de Vox a Aragó traient pit en clau estatal. Els oligarques digitals, bilionaris, frívols i irresponsables dominen el món, es posa el focus en les víctimes i no en còmplices com els d’Epstein. Hi ha qui odia més els immigrants que els pedòfils, senten rezel cap als més febles, mentre abusadors compren immunitat i impunitat, Del #metoo feminista es passa al #pickmegirl fent picada d’ull a la piconadora de la manosfera. Els tentacles dels nous amos del món fan fora periodistes del mitjà escrit que va destapar el Watergate. Rufián proposa un front comú contra l’extrema dreta. Poc recorregut. Espanya segueix ancorada en la Transició. El feixisme no ha marxat mai. Sempre ha alimentat el monstre de la por que transforma en enemics. L’imaginari fatxa necessita odi i violència per existir. Què ens queda? El refugi moral, emocional, intel·lectual i cultural com a resistència. L’esperança de futur per als joves. Aquesta setmana s’ha estrenat la sèrie Salvador, i parla d’això. Recorda Taxi de Carlos Saura. Com deia Gramsci, hem d’estar preparats i organitzar-nos, davant del monstre necessitem intel·ligència i força.
Sessió: No iniciada
