“El vi és poesia embotellada”, afirmava l’escriptor Robert Louis Stevenson. Al celler garriguenc Mas Blanch i Jové la poesia la trobem dins i fora de l’ampolla. La setmana passada ens hi vam perdre, literalment, per visitar les instal·lacions i degustar els seus excel·lents vins. I a fe de Déu que vam tastar-ne: donat que cada visitant podia provar tres vins diferents i érem sis persones, vam acabar paladejant-ne 6 o 7. La singularitat d’aquest celler, però, és que marida vi i art, i tot l’edifici és ple de creacions artístiques. De fet, aquell dia vam assistir a dues inauguracions: una curiosa mostra d’escultures de l’artista asturiana Alba E. Peligero fetes amb peces metàl·liques (tipus transformers petits i caòtics), i un espectacular recull d’imatges d’aus rapinyaires de les Garrigues del fotògraf-oftalmòleg Antonio Segura (bon ull per captar animalons!). I vam rematar la matinal amb una passejada per la Vinya dels Artistes, un itinerari campestre entre obres d’artistes destacats situades en diversos punts de la finca, i que el visitant va buscant com qui rastreja pistes d’una gimcana. Això sí, és recomanable portar un plànol, perquè nosaltres, ufanosos com a gossos conillers cercant escultures, vam acabar ben extraviats entre bancals feréstecs i escabrosos. Anècdotes a banda, l’experiència enològica amb els amics va ser força gratificant. Ja ho deia el poeta i músic George Brassens: “el millor vi no és necessàriament el més car, sinó el que es comparteix”. I quina cosa millor que compartir unes copes en bona companyia i passejar tot seguit entre obres d’art pels austers i inspiradors paisatges de les Garrigues… evitant si és possible perdre’s i acabar allà on Crist va perdre l’espardenya, és clar!














