Èm en plen desvolopament des Olimpiades d’Iuèrn, en Cortina d’Ampezzo; compartissen sedença damb Milan. Cortina ei ua des capitals dera minoria lingüistica ladina. Es favorables ara sua identitat viuen aguesti dies damb preocupacion. Cortina damb 7.000 abitants forme part dera província de Beluno, en nòrd d’Itàlia.
Eth ladin tanben coneishut coma retoromanch ei era lengua pròpia des Dolomites, repartides en tres províncies diferentes, en dues regions; an proteccions diferentes.
Era bandèra de Cortina a tres franges orizontaus: blu deth cèu, blanc dera nhèu e verd des prats. Ath torn des ans 90 Jusèp Calbetó, alavetz alcalde de Vielha, hec era madeisha propòsta entà bandèra d’Aran. Non progressèc.
Des tres províncies, aquera ena qu’eth ladin ei mens protegit ei en aguesta e per açò es sòns abitants demanen des de hè temps de poder cambiar de region entà formar part deth Trentino-Alto Adige, a an ua proteccion fòrça mès complèta e considerada. En 2007 heren un referendum. Eth 76% votèren a favor deth cambi, però era administracion dera sua region, eth Veneto s’i oposèc. Tanben viuen eth problèma dera unitat dera lengua; aguesta separacion a propiciat que cada val defense era sua parcèlla e considère era sua forma de parlar coma ua lengua, e non pas coma eth dialècte qu’ei en realitat. Açò ac coneishem tanben damb er aranés a on i a un collectiu important que reivindique era lengua aranesa entà propiciar eth trincament damb era lengua occitana. Hè 70 ans ja se celebrèren es Jòcs Olimpics en Cortina e encara dure eth rebrembe der efècte sus era sua identitat; signifiquèc un pèrta, tot e es auantatges economiques. Trobam fòrça parallelismes entre eth desvolopament economic des vals ladines des Dolomites e eth dera Val d’Aran qu’an passat enes darrèrs 70 ans de víuer d’ua economia agricòla de subsisténcia a desvolopar un entramat turistic ath torn dera naturalesa e subertot der esquí.
Des dera Val d’Aran auem ua experiéncia positiva de relacion damb es ladins. Entre es ans 2007 e 2015 mantenguérem ua comunicacion estreta damb era Val de Fassa, val ladina dera província de Trent. Es relacions sigueren potenciades pera Generalitat de Catalonha e eth Govèrn de Trent, que gaudís d’un regim especiau. Eth merit la deuem subertot as bones accions de Marco Viola, tecnic ena administracion trentina, que veiguec ena Val d’Aran era possibilitat de desvolapar intercambis, jos er estudi e er estimol dera lengua pròpia, que podien beneficiar as dues comunitats. Fòrça politics, era sindica, alcaldes aranesi, e bèri tecnics e especialistes, qu’actuaument ocupen lòcs de responsabilitat ena gestion política e sociau aranesa, o que les an ocupat, participèren en bèra ua d’aqueres amassades, visitèren era Val de Fassa, receberen a tecnics e politics dera Val de Fassa e de Trent e poderen comparar damb era realitat aranesa. Fassa ère en aqueri moments era comunitat d’Itàlia que milhor protegie era sua lengua pròpria. Es intercambis sigueren intensi e rics, aprenguérem es uns des auti, comuniquèrem experiéncies, es alumnes des centres escolars heren intercambis… e dempús mos an servit en quauqui projectes de planificacion e desvolopament. Ara, aquera relacion s’a perdut; non se hè arren; coma se non auesse existit. Ei domatge, ja qu’era comparacion damb realitats semblantes mos aurie de dar arguments e estímols entà aplicar politiques mès adequades, entà milhorar era governança.
Catalonha a legislacion e normativa que protegís era identitat occitana d’Aran; Trent, gaudís de ua Legge Provinciale de Norme di Tutela e promozione delle minoranze linguistiche locali, damb peculiaritats que mos interèssen: era comunitat de Fassa dispòse d’un potent referent “academic dera lengua”, er Institut Culturau Ladin damb fòrça proteccion e capacitat d’estudi e de recèrca. Era existéncia d’un observador continu, nomenat coma “autoritat” deth ladin de Fassa, dependent deth Parlament de Trent, damb finalitats orientadores ena dinamizacion dera lengua pròpria, qu’informe periodicament ath Parlament ei un modèu, que poderíem auer en compde.
Era realizacion des Jòcs Olimpics en Cortina non aurie de suposar un atentat contra era cultura pròpia. Era milhora economica deth parçan poderie anar perfectament aparelhada a un increment deth coneishement deth ladin. Es ladins d’Ampezzo orgulhosi dera sua identitat non aurien de lamentar es Jòcs Olimpics, peth desbrembe dera sua lengua pròpia.
Hè uns ans, en 2014, damb motiu de promòir era propòsta de hèr aguesti Jòcs Olimpics de 2026 entre es Pirenèus e Barcelona, er Ajuntament de Barcelona, amassa damb era Federacion Catalana d’Espòrts d’Iuèrn e eth Conselh Català der Espòrt dera Generalitat publiquèren un conde infantil en occitan aranés qu’encara se tròbe enes bibliotèques: «Tòn e Ares esquien damb era escòla».
Ei ua petita mòstra, molt petita, però, non poderíem multiplicar aguest petit exemple? Non poderie era Federazione Italiana Sport Invernali èster sensibla ara lengua de Cortina?
