El país està enfurismat. Tots els sectors estratègics se senten abandonats i maltractats. Algun dia havia de petar. Ara mateix estan en peu de guerra els pagesos, els mestres, els sanitaris i els usuaris de Rodalies. Menys els castellers i els sardanistes, tots els sectors estan enfurismats. Les protestes pel caos ferroviari viuran avui a Barcelona dues manifestacions. No es pot demanar més paciència als ciutadans. El més lamentable és que les protestes no serviran de gran cosa. Som especialistes a carregar el mort als altres. Ningú vol pagar els plats trencats. El viatge inaugural de l’AVE Lleida-Madrid va ser un desastre. La portaveu de Renfe va carregar les culpes a Adif quan encara ningú sabia què era Adif. “Ja hi som!”, vaig pensar. “A partir d’ara no sabrem mai qui és el responsable del mal servei”. Efectivament, ha passat així. Quan un servei públic depèn de més d’una administració no se’n treu mai l’aigua clara. Posem per cas les reivindicacions dels pagesos. Han plantat la protesta davant de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat. El Govern engega el mort al Ministeri i aquest apunta més amunt i envia les puces a Brussel·les. En definitiva, els pagesos sempre són els perjudicats. Cal un replantejament a fons de l’Administració. El repartiment de competències no ha de ser l’excusa per defugir les responsabilitats. No s’hi val a passar-se el mort. Ara no tenim ni un sistema centralitzat ni un estat realment autonòmic. Tenim un berenar de polítics que es reparteixen el poder i la menjadora en un laberint burocràtic en el qual mai ningú és el responsable. Com diuen a l’Empordà, “la culpa la té el manxaire”.
Sessió: No iniciada
