“Mentre més viatjo, més sento que el viatjar és per a mi una necessitat de llibertat”. Ho deia Nikos Kazantzakis, autor de Zorba el Grec. Diumenge passat comentava que qualsevol excursió, ni que sigui de proximitat, dona lloc sovint a grans o petits descobriments (a banda de la satisfacció personal de la qual parla Kazantzakis). Posava com a exemple la sortida recent a Vallbona de les Monges. En aquest poble podem fer turisme religiós (el monestir), cinematogràfic (l’espai Queraltó), gastronòmic (el restaurant Cister de Vallbona, amb una bona proposta culinària) i també “hídric” (els rentadors municipals, ben restaurats, o la bonica font neoclàssica de la Plaça del Monestir). I com que no només de l’aigua viu l’home, al celler L’Olivera podem tastar uns vins –i un oli– esplèndids. La natura té el seu espai al Centre d’Interpretació dels ecosistemes naturals de la Vall del Maldanell, ubicat a l’antic molí d’oli del poble. Ja veieu si condeix un llogarret amb 220 habitants censats. I no oblidem el turisme bèl·lic: pel municipi passa l’L-2, que no és una línia de bus sinó una xarxa de posicions republicanes pensades per frenar l’avanç franquista. L’L-2, que a la Guerra Civil va ser tan inútil com la Línia Maginot a la Gran Guerra, ha donat peu ara a una interessant ruta de 20 km ideal per combinar l’esport –senderisme o BTT– amb l’enginyeria militar: trinxeres, búnquers i nius de metralladora. I parlant de combinar, molt recomanables els combinats que ofereixen al restaurant local: vam rematar el dinar amb un Gin Rickey, un còctel excel·lent, tan excel·lent que per poc no em remata a mi.
Sessió: No iniciada
