Groenlàndia a 56 mil abitants; eth 85% son originaris, inuits, e eth 15% danesi. Era sua lengua, se denomine Kalaallisut; ei era varianta inuit majoritària; Groenlàndia a eth nòm de Kalaallit. Siguec ua colònia de Dinamarca des de 1721 enquia 1979. Ara, des de 2009, a un estatut d’autogovèrn.
Eth President des EEUU a manifestat era sua intencion de convertir Groenlàndia en ua propietat des Estat Units, damb negociacions o damb violéncia. Damb es menaces de Trump s’a incrementat eth desir d’independéncia des groenlandesi.
Eth 85 % de groenlandesi non vòlen èster estatunidencs, vòlen independéncia. Diden que “auem vist coma es Estats Units tractèren as inuits d’Alaska e non ac volem entà nosati”. E a mès rebremben que des des bases americanes en Kalaallit s’an hèt bestieses e s’an creat problèmes nuclears. Er exprumèr ministre Groenlandés Egede a escrit en Facebook as ciutadans, “Non volem èster estatunidencs ne danesi; èm kalaallits. Non èm en venta. Eth nòste futur la decidiram nosati”.
Però era istòria de Kalaallit, respècte de Dinamarca non ei bric atractiva. An patit un excés de mensprètz. E laguens dera dolor qu’an viscut rebremben es orribles patiments per cèrtes actuacions deth govèrn danés: enes ans 50 deth sègle passat ua vintea de mainatges sigueren separats des sues famílies e internats en centres danesi, des 2 as 18 ans entà que debrembèssen es sues identitats e recebessen ua formacion qu’en futur les permetesse èster elements colonizadors ena sua tèrra. O er escandòl d’aqueres hemnes qu’aueren un DIU implantat entà evitar era procreacion e er increment de mainatges e citadans Kalaallit. Entre 1966 e 1980 es mètges danesi meteren un DIU ara mitat des 9.000 hemnes e mainades en edat fertila; n’i auie que sonque auien 12 ans. Ac hègen sense eth sòn permís o eth des sòns pares. E… en aguesti moments encara se considère qu’ua tresau part des mainatges de Groenlàndia son desafavorits.
Eth Relator Especiau dera ONU sus es drets des pòbles indigènes hec en 2023 un informe que criticaue eth racisme de Dinamarca contra es kalaallits: i a ua actitud de prejudicis e ua estigmatizacion generau deth grop, entre es danesi. Eth relator explicaue que quauqui kalaallits auien manifestat que se sentien coma “fantasmes invisibles en Dinamarca”, qu’arres se les escotaue ne les hege cap de cas, non existien.
Era educacion siguec ua des armes emplegades per Dinamarca entà alienar as groenlandesi. Es inuits sigueren educats entà sénter vergonha de si madeishi e quan van entà Dinamarca encara senten díder “T’as pres ja era darrèra cervesa?”, rebrembant-les qu’er alcoolisme ei un des grani problèmes dera isla. Ei era madeisha situacion qu’a passat en toti es pòbles petits qu’an viscut aisladament. Rebrembatz aqueth “sembla que baixis de la Vall d’Aran” que se sentie en Catalonha e ena rèsta d’Espanha entà avergonhir a quauquarrés que mostrèsse ua cèrta actitud provinciana? La patirem.
Enquia finaus des ans 70 deth sègle passat era educacion en Groenlàndia, auie un fracàs escolar elevat, e privilegiaue eth danés en detriment deth kalaallisut. Aquerò provoquèc qu’era lengua arribèsse a un estat de quasi desaparicion.
Però en 1979 se hec un virament ena proteccion dera lengua liderat pes govèrns dera isla: eth kalaallisut se convertic ena lengua nacionau oficiau e ena prumèra lengua der ensenhament. Se hec ua formacion complèta de professors e diuèrses campanhes e actuacions de promocion. Entà potenciar era lengua er Estat creèc era Acadèmia deth Kalaallisut, que se denomine Oqaasileriffik, que s’enquede d’estudiar era lengua, ei autoritat e centre de debat des politiques que cau empréner entà protegir-la.
En aguesti moments tot e era sua feblesa, eth Kalaallisut ei ua des variantes minoritàries mès solides des inuits e tanben s’an reforçat es auti dus dialèctes, eth tunumiisut, damb 3.000 locutors e er inuktun damb 1.000 locutors.
Però es groenlandesi sauven ena memòria es injuries de Dinamarca e saben qu’er amic american les vò, però non se’n fien. I a era opinion que tot e qu’es independentistes groenlandesi juren e perjuren que non vòlen èster estatunidencs non veirien mau que se signèsse un tractat de liura associacion damb EEUU que permetesse as americans explotar riqueses naturaus deth territòri.
Açò pòt passar, e significarà era preséncia de milers d’americans ena isla, militars, scientifics, politics, civils, economistes… e damb sonque 56 mil abitants començaràn a pèrder rapidament es sues caracteristiques etniques, culturaus e lingüistiques, e en mens de 20 ans desapareisheràn. Groenlàndia se convertirà ena prumèra des nacions en experimentar ena actualitat un cambi tan radicau.
E entretant entre es hemnes Kalaallit an recuperant era vielha tradicion de tatuar-se era cara, des des pòts enquiara punta dera maishèra. Molti ans de dominacion les an hèt a sénter vengonha dera sua identitat, però ara deuant des invasions recupèren er orgulh d’èster qui son e s’i reafirmen.
