Era proteccion des mès febles ei ua mesura deth grad de democràcia d’ua societat; quan aguesta proteccion s’enmarque en terren des lengües minorisades alavetz estam parlant d’ua democràcia en excelléncia damb uns valor culturaus de naut nivèu.
Ara fin dera edat mejana en Veneçuèla i auie mès de cent lengües diferentes. Ara en queden mens de trenta e moltes son en ua situacion delicada pr’amor qu’es joeni de famílies indigènes son bilingües castelhans o senzilhament an abandonat era sua lengua.
Eth 70% des veneçolans son mestissi, 20% europèus, eth 9% neri e sonque er 1% indigènes. Er espanhòl de Veneçuèla ei era lengua deth 95% dera poblacion.
I an lengues que vien de desaparéisher o qu’ei son a punt; per exemple eth warekena, er arutani, eth mako o eth sapé; eth sapé en 2010 auie 6 parlants; er uruak n’auie 39. Toti vielhi. Desapareishen!
Ara mos trobam damb mens de 300.000 persones, d’ua poblacion totau veneçolana de 28 milions, qu’empleguen bèra lengua indigèna.
Damb era colonizacion, iniciaument s’introduïc timidament er espanhol que damb eth temps se tornèc mès agresiu e impositiu, enquia desplaçar era lengua naturau dera poblacion; e damb era exterminacion fisica des indigènes emplegada pes colonizadors, s’eliminèc de forma absoluta era sua lengua.
Er article 9 dera Constitución veneçolana establís que “El idioma oficial es el castellano. Los idiomas indígenas también son de uso oficial para los pueblos indígenas y deben ser respetados en todo el territorio de la República, por constituir patrimonio cultural de la Nación y de la humanidad”. E er article 121: “Los pueblos indígenas tienen derecho a mantener y desarrollar su identidad étnica y cultural, cosmovisión, valores, espiritualidad y sus lugares sagrados y de culto”. E ditz qu’er Estat ac a fomentar per miei dera educacion bilingüe.
Però tot a falhat, e subertot era educacion bilingüe. Era escasa preparacion des docents que desconeishen era lengua e era realitat indigèna, era mancança de materiaus educatius, eth pòc contròl, avaluacion e supòrt dera administracion e era pòca valoracion deth trabalh intellectuau per part des indigènes n’an estat es motius. Era pèrta des lengües originàries non s’a arturat. Es rasons son fòrça semblantes a ce que passe damb er occitan, tot e qu’eth grad ei diferent.
Ath deuant de tot eth desastre a neishut eth plantejament dera ecolingüistica coma forma de convivéncia entre es lengües. Entre eth castelhan de Veneçuèla e es lengües indigènes s’i pòt actuar. Er ecolingüisme preten transportar idees, referéncies, metòdes ecologics coma procés de preservacion des lengües desafavorides. En Catalonha per çò que hè ath catalan e ar occitan, er ecolingüisme, tanben a ua cèrta intervencion.
Er ecolingüisme apòrte quauques solucions: es comunitats an d’introduïr cambis ena sua organizacion sociau que les permete recuperar funcionalitats que se desvolopauen ena sua lengua originau. Però es grops qu’abandonen era sua lengua, generaument non contròlen era sua vida collectiva, non an un desvolupament economic sufisent, patissen ua mobilitat grana e non an ua autoestima elevada. E non se pòt obligar as grops a escuélher era sua lengua e a resòler eth dilema identitat-utilitat en sentit que voleríem. Cau hèr créisher era autoestima per miei d’actuacions democratiques e participatives. Cau ua analisi adequada e ua actuacion urgenta. Comparatz damb eth cas occitan en Catalonha, tot e qu’er occitan non deuerie èster qualificat d’indigèna coma hège, hè quauqui ans, un professor universitari catalan.
Veneçuela a patit un sègle XX de desvolopament dera economia deth petròli e ues condicions sociaus qu’an hèt qu’ua quantitat molt importanta de veneçolans abandonèssen eth país. Enes darrèrs 20 ans s’a viscut er aparent possament de programes que sonauen fòrça ben coma “Gran Mission Viva Venezuela Mi Patria Querida” o “Mi Escuela Querida”, però parallèlament se penalizaue era independéncia des universitats, se reduïe era aportacion as organizacions e as empreses culturaus coma es editoriaus, es publicacions, es centres e associacions de debat e d’analisi… e naturaument es organizacions de promocion lingüistica. Toti es veneçolans que conegui, que non son guaires, perteneishen ad aguest sector de persones qu’an hujut entà non èster represaliats e entà sajar de milhorar es sues condicions. Toti eri son contents damb era darrèra accion deth govèrn des EEUU, de Trump, de segrèst e inici de judici deth president Maduro e ac enteni; ac compreni e les veigui esperançats.
E totun, sabem qu’es rasons dera accion des EEUU les cau cercar en intent deth contròl deth petròli e non pas ena milhora des condicions democratiques. E ath cant deth petròli er aprofitament de d’auti recorsi naturaus coma er or, es materiaus rars… comportarà ua increment d’explotacion, ua major deforestacion, un trincament der isolament de territòris indigènes e era mòrt rapida des sues lengües.
Lo qu’està passant non ei bric bon entàs lengües de Veneçuèla.
