Enhorabona. Riu-te’n tu de la metamorfosi d’en Kafka. D’un banc, una llibreria. Hop là! Obertura de La Casa del Llibre del grup Planeta a la plaça Paeria. No només ve a contrarestar la tendència al tancament d’aquests establiments (és d’agrair), sinó que l’indret on s’ha obert la dota de singularitat. L’històric edifici que l’acull, catalogat per l’Ajuntament com un bé patrimonial del qual no es pot alterar la façana, les ha vist de tots colors. No sols perquè a l’empara de la marca de modes Benetton (penúltim llogater), va aixoplugar tots els colors del món, sinó perquè també va acollir el verd dels bitllets que circulaven pel davant i pel darrera dels taulells de la Banca Llorens, qui va donar pedigrí a l’emblemàtic edifici. Ara, ves per on!, no serà una illa monetària, ni de peces de roba de marca, sinó un refugi pels aviciats als llibres i la lectura. Els ossos del banquers de la Llorens es deuen remoure a les tombes. ¿Qui els ho havia de dir que amb els anys un negoci no usurer ocuparia el seu espai? Una llibreria, enllà d’un negoci privat, és (o hauria de ser) un servei públic… Aquesta voluntat de servei, la ratifica l’ideari de la nova llibreria: pretén contribuir al desenvolupament cultural de la ciutat, promocionar la lectura, i afavorir que el lloc sigui punt de trobada per a la comunitat lectora amb presentacions i activitats paral·leles. També aposten pel talent del teixit literari de Lleida amb la promoció puntual dels autors i les temàtiques locals. Ambicions culturals que comparteix amb la resta de llibreries existents a ciutat. Com sigui, sempre és una excel·lent notícia, immersos com estem en el consumisme desbocat, que bancs i boutiques mutin a llibreries. I que aquestes, a més de la venda de llibres, generin refugis de pausa, reflexió i safareig lletraferit, tot allunyant-se del consum frívol i ràpid…
Ho he dit manta vegades: passejar per aquests oasis d’enquadernades aventures vicàries a la recerca del llibre que t’enamori, fruir de la coberta, fullejar-lo sense presses o llegir-lo en diagonal, assessorada per llibreteres i llibreters soferts, és una experiència que no té preu. O sí. Per això, proposaran activitats alternatives que, a més de seduir els lectors, ajudin a fer calaix gras. Tant de bo! I a desitjar que la nova llibreria duri anys i panys, tancant així el cicle metamòrfic d’un edifici icònic.
