Seguim la roda del temps i l’any s’acaba. Els pocs dies que queden es desprenen, un a un del calendari i tornarem a començar-ne un de nou. L’estrenarem amb la il·lusió del desconegut i projectarem tots els desitjos. Però també és el moment de fer balanç i de totes les promeses que ens vam fer a l’inici, quantes s’han quedat pel camí? És possible que acomiadem l’any exhaurit al voltant d’una taula amb els amics, i mentre brindem renovem els compromisos de tot allò que voldríem fer, sabent que la meitat se’ls endurà el vent. Després vindrà el repàs al món revoltat on vivim i que ja fa un temps volíem canviar. Costa tant poc destrossar allò que amb molt d’esforç hem anat construint, parlem de democràcia?














