El Nadal ja és aquí. Ara sí, malgrat que la voracitat comercial, entestada en saltar-se el ritme pausat del calendari litúrgic, ens l’anticipi. ¡Els aparadors lleidatans oferien objectes nadalencs quan encara celebràvem Tots Sants! La Paeria també s’afegeix al carro, perdó, al trineu, d’accentuar el caràcter comercial de les festes: “Tres, dos, u… ja és Nadal a Lleida!”, proclamava el paer en cap el dia 28 de novembre amb motiu de l’encesa de les llums nadalenques. ¿Coincidència o càlcul estudiat que aquesta és produís el dia de l’inici del Black Friday? “Si l’any passat la campanya de Nadal va ser un èxit, enguany volem superar-nos i sentir-nos orgullosos de ser de Lleida, on la boira fa la màgia”, afegia el feliç Larrosa, tot vantant-se que enguany eren 19 els quilòmetres engalanats per les llums. Davant tanta parafernàlia lumínica i pseudo-poètica, em ve de gust recrear-me en un altre tipus de llums: les sorgides de les mans del millors pintors per il·luminar la Nativitat…
L’art ha reinterpretat el naixement de Jesús adaptant-lo als estils i preocupacions de cada època. Des de l’espiritualitat serena de Fra Angelico fins al realisme cru de Caravaggio, cada obra ens ofereix una perspectiva única sobre aquest tema universal. A l’hora de gaudir-ne, prefereixo les que s’allunyen de la pompositat religiosa i opten per representar-lo com una escena quotidiana. N’escullo dues. Una, és la Madonna del Part de Piero della Francesca que ens presenta a Maria embarassada, símbol poc comú i polèmic a l’època, fins al punt de ser censurada en considerar que no reforçava la divinitat de Crist. L’altra, és la que il·lustra l’article, Nativitat, de Georges de la Tour. La composició és senzilla: Maria de cara, amb el nou nat als braços, i Santa Anna de perfil. Res les envolta, només la foscor de la nit. La resplendor de l’espelma que du Santa Anna a les mans il·lumina els seus rostres serens mentre contemplen el nadó. De la Tour escenifica magistralment la màgia d’aquest instant per a ser visionada eternament. ¿Com no emocionar-te davant aquest prodigi silenciós de llums i ombres?…
Torno a la casella de sortida. ¿Pot competir la lluminària nadalenca ciutadana, pensada per abocar-nos al consum, amb la visió intimista que ens suggereix l’obra de Georges de la Tour? I és més propera a l’esperit nadalenc que els 19 quilòmetres de llum. Malgrat tot, Bon Nadal!
