Penso que el Nadal s’anuncia des de l’estiu. Després d’il·lusionar-nos amb la loteria, d’enlluernar-nos amb tants anuncis de perfums, d’abocar-nos al carrer per comprar regals, d’espantar-nos amb els preus dels aliments, arriba Nadal. Un dia per tancar la televisió i obrir la porta que arriben els nostres per seure a taula. Possiblement serem molts i diversos, però és una ocasió per reunir-nos tothom on el menjar és una de les proves d’amor i amistat cap als altres. Una bona ocasió per parlar i escoltar, no per polemitzar. La mainada ha preparat un verset que ens recorda la nostra infància. Recordarem la tieta que ens explicava el seu viatge a Amèrica cada vetllada i ara que ja no hi és, ens agradaria escoltar-la.














