Diuen que “on n’hi ha dos, n’hi ha tres”, i en aquest cas és ben cert, perquè us penso seguir fotent la matraca amb un tercer –i últim– apunt sobre la Torre de Vallferosa. Perquè si bé la talaia és la mare dels ous de la visita guiada (i certament ous és el que fa falta per pujar els 33 metres de torre), allò que roman del que va ser el llogarret de Vallferosa també mereix un comentari. Actualment abandonat –els veïns que quedaven van marxar després de la Guerra Civil– les seves ruïnes serien l’escenari perfecte per a una llegenda romàntica de Bécquer. Parcialment engolits per la vegetació, encara s’hi poden veure els vestigis d’alguna masia senyorívola i de l’església de Sant Pere. Especial encant tenen les restes del temple, que conserva les parets, la sagristia i el campanar (la coberta de la nau ha volat, sembla que algun veí espavilat i amant del reciclatge va decidir rescabalar-se de tants segles de delmes reassignant-se les teules pel morro). El conjunt religiós té altres curiositats: al cloquer li falta una gàrgola, segons la vox populi robada per un senyor andorrà (ja sabeu la dita, “Andorra te la farà, si no és avui, serà demà”) i l’interior de la nau està pintat amb un cridaner i inqualificable color vermell. És clar que, per inqualificable, l’encara visible forn comunitari que, segons el nostre guia, va fer construir el mossèn just al bell mig del carrer. I tot per tocar la pera i obstaculitzar el pas del carro a un veí que, pel que sembla, no li queia gaire bé. Mala hòstia tenia el sacerdot.
Sessió: No iniciada
