Avui m’apunto a la moda de les sèries amb el segon “capítol” sobre la Torre de Vallferosa, aquesta sorprenent talaia que s’amaga al sud del Solsonès. A Lleida tenim torres ben interessants, com les de Sant Oïsme, Ardèvol o el Pilar d’Almenara, però poques tan desconegudes com la de Vallferosa, espectacular per disseny, altura i història. La construcció té característiques singulars: a la quarta planta queda encara, mig derruït, part del que és l’únic sostre romànic en tota Europa que no ha estat modificat. Les espitlleres (ja sabeu, les finestretes per llençar fletxes als inoportuns atacants) tenien un sistema únic, amb unes fustes a la part exterior que permetien disparar millor a l’enemic. A més, la construcció amaga encara enigmes, com la funció del cup inferior, que podria haver estat magatzem, presó o cisterna. Altres misteris s’han resolt, com la datació de la torre: fa uns anys es creia que era de finals del segle X, però un estudi de carboni 14 d’un fragment de fusta de la cúpula superior la situa al segle VIII o primers del IX. És també estranya la gran cavitat situada a la base de la torre, sembla que un intent no reeixit de les autoritats franquistes d’abatre la torre per evitar que s’hi amaguessin maquis, idea digna d’una pel·lícula de Berlanga. El més divertit, però, és la llegenda segons la qual els defensors, per desanimar els assetjadors i demostrar que anaven forts de reserves alimentàries, els hi van etzibar una truita ben grossa, suposadament aconseguida a través d’un túnel secret que comunicava amb una llacuna o riu proper. O sigui, la mateixa història del porc llancívol de Carcassona però en versió peix volador.
Sessió: No iniciada
