Un terç dels diagnòstics de VIH són tardans a Catalunya, quan els pacients ja han tingut una infecció oportunista o quan el sistema immunitari ha començat a deteriorar-se. Ho explica a l’ACN el doctor Joaquín Burgos, del Servei de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron, pel Dia mundial de la sida, l’1 de desembre. Aquest és un dels esculls que persisteix davant un virus el pronòstic del qual ha canviat radicalment en els últims 40 anys, quan ha passat de ser una sentència de mort per a moltes persones a poder tenir una càrrega viral indetectable i una qualitat de vida equivalent a la resta de població. Trencar l’estigma, més conscienciació social i que el sistema sanitari no perdi oportunitats per a proves de diagnòstic són alguns reptes.
El doctor Burgos, metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron, adverteix que els diagnòstics tardans -la meitat dels que es fan a Europa, com ha alertat aquesta setmana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i un de cada tres a Catalunya- són un dels “principals problemes” en l’actualitat davant el virus de la immunodeficiència humana (VIH), ja que tenen un impacte poblacional i personal.
“D’una banda, aquestes persones han tingut la infecció durant anys sense saber-ho i han pogut transmetre la malaltia, fet que ajuda a perpetuar l’epidèmia. De l’altra, encara que no hagin tingut cap infecció oportunista i que es posin en tractament i la situació millori, el temps que han passat amb la infecció del VIH té impacte en les comorbiditats [problemes de salut crònics addicionals] del futur”, exposa en una entrevista a l’ACN com a avantsala de l’1 de desembre.
Per millorar la detecció del VIH, el doctor Burgos considera que cal augmentar la conscienciació de la societat, que té “poca percepció del risc”, sobretot les persones heterosexuals i de més edat. “Tothom pot agafar la infecció per VIH i moltes vegades mai ens testem”, adverteix.
També assenyala que els professionals sanitaris han d’estar “molt atents” per no perdre oportunitats per al cribratge del VIH. “Hi ha el que s’anomenen oportunitats perdudes, quan una persona ha passat pel sistema sanitari amb una condició associada a la infecció per VIH, però no se li ha ofert el test”, explica.
En aquest sentit, indica que a l’hospital la detecció es fa amb una analítica, però que els centres comunitaris disposen de tests de sang capil·lar extreta del dit; proves ràpides amb una “alta sensibilitat, alta especificitat i molt útils”.
Més recursos per a la prevenció
A més de la detecció precoç, un altre dels pilars fonamentals en l’estratègia davant del VIH és la prevenció i una de les principals estratègies en l’actualitat és una pastilla coneguda com a PrEP (profilaxi preexposició), que s’administra a persones que poden estar en risc de contagiar-se del VIH. “És una estratègia que s’ha demostrat molt eficaç per evitar la infecció. Des del punt de vista científic, si hi ha una bona adherència, el 100% no s’infecta”, afirma.
“Possiblement tenim més usuaris que voldrien prendre la PrEP i que per falta de recursos no arribem a tots ells”, assenyala, preguntat per l’alerta del centre comunitari de referència BCN Checkpoint sobre les llistes d’espera per accedir a Catalunya a la pastilla preventiva del VIH.
Un projecte de vida sense transmetre el virus gràcies als tractaments
A la dècada dels 80 infectar-se del VIH era sinònim de desenvolupar la sida i moltes persones van acabar morint per una malaltia que aleshores no tenia tractament i que sumia les persones i les famílies en el silenci, la por i l’estigma. Als anys 90 van aparèixer els primers tractaments, que van salvar vides i van canviar el paradigma, però tenien una alta toxicitat i els efectes adversos eren molt elevats. Des d’aleshores, els fàrmacs antiretrovirals han anat millorant i el canvi de pronòstic ha estat “abismal”.
El doctor Burgos indica que els tractaments disponibles en l’actualitat són “altament eficaços”, es “toleren molt bé” i són “molt senzills” de prendre’s, ja que consisteixen en una pastilla al dia. En els darrers anys, a més, s’estan incorporant els anomenats tractaments ‘long-acting’, o de llarga durada, que s’administren amb una injecció intramuscular que, ara com ara, es posa cada dos mesos, si bé s’administraran més espaiats en el futur.
“Les persones que són diagnosticades de forma precoç, sense que el virus hagi afectat de forma important el sistema immunitari, i que segueixen el tractament tenen una qualitat de vida equivalent a les que no tenen el VIH”, recalca el doctor Burgos.
Tot i això, rebre un diagnòstic de VIH continua espantant molt. “Encara hi ha desconeixement i un estigma associat. Les persones diagnosticades ens pregunten: ‘Què passarà amb la meva vida?’, ‘Podré tenir fills?’, ‘Podré fer una vida normal a la feina’?”, exposa aquest metge, que afegeix: “El primer que els expliquem és que, fent el tractament, podran tenir fills si ho volen i portar una vida normal”.
Cal remarcar, a més, que les persones que segueixen el tractament antiretroviral i tenen la càrrega viral indetectable no transmeten el virus. “Aquesta és la realitat. Les mares que tenen infecció per VIH i que estan en tractament tenen fills totalment sans. Les parelles serodiscordants poden mantenir relacions sexuals sense protecció i no es transmeten el virus”, subratlla, per concloure: “Tenir les persones diagnosticades i en tractament seria el que més ens ajudaria a trencar la transmissió del VIH”.
La cura del VIH, un dels grans reptes de la recerca biomèdica
Tot i els avanços galopants als laboratoris i als centres sanitaris, el desafiament majúscul del VIH continua sent la curació. Si bé la càrrega pot ser indetectable amb els tractaments, aquest virus és capaç d’integrar-se i quedar-se latents a les cèl·lules del sistema immunitari.
“El virus pot dormir a les cèl·lules i, en un moment determinat, despertar-se. Si les persones deixen de prendre’s els antiretrovirals, el virus es tronarà a replicar, ja que existeixen aquests reservoris”, explica la doctora María José Buzón, cap del grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que assenyala la importància de continuar investigant, ja que, si bé la infecció és més manejable que fa uns anys, les persones han de mantenir el tractament durant tota la vida.
El grup ha liderat un estudi, publicat aquesta setmana a ‘Nature Communications’, que descriu la diversitat de cèl·lules on el VIH es manté latent. “És important saber quines cèl·lules són per dissenyar estratègies dirigides específicament als reservoris virals”, assenyala la investigadora, que destaca la necessitat d’utilitzar combinacions de fàrmacs per reactivar els reservoris del virus i eliminar-lo.
Una de les principals línies de recerca actuals és entendre quines peces del sistema immunitari s’haurien de potenciar per eliminar els reservoris del VIH i, en darrera instància, poder curar les persones que en són portadores.
