És habitual que a finals de novembre es parli de les pensions perquè és el mes en el que es coneix l’augment que tindran. Aquesta adequació de la pensió a l’increment dels preus genera també un allau d’articles que espanten al personal dient que no són sostenibles. Intentarem portar una mica de llum per demostrar que, si es vol, poden ser sostenibles, hi ha un fet que confirma el que diem. Des de 2023, portem tres exercicis, les cotitzacions estan alimentant el Mecanisme d’Equitat entre Generacions (MEG). Els seus ingressos, finalistes, van al Fons de Reserva de la Seguretat Social (FRSS), aquell famós coixí que va arribar a un màxim de 66.815 milions el 2011, a partir d’allí es van desviar diners d’ell cap els pressupostos de l’Estat per cobrir el dèficit d’aquest, baixant fins els 2.138 milions el 2020 i 2021.
Portem, com diem, tres anys amb aquest nou mecanisme que es finança via cotitzacions i ja s’ha remuntat aquest mínim de 2.138 milions, i s’espera tancar 2025 amb poc més de 10.000 milions, la qual cosa representa un increment del 368% en cinc anys. El que ens indica aquest alt percentatge, en poc temps assolit, és que hi ha solucions per evitar salvar les pensions, cal només voluntat política, però hi ha instruments, nous mecanismes, per fer les pensions sostenibles. Curiosament, no parem de llegir des de tots els indrets tant nacionals com internacionals (ara recentment l’OCDE ha dit que els anys cotitzats s’haurien d’ampliar als 35), que les pensions no només no són sostenibles, sinó que són les principals responsables, i si no les principals si de les més, del dèficit de l’Estat que se situa al 101’7% del PIB. Però tots aquests relats en contra mai s’acompanyen contrastant xifres i molt menys amb la busca de solucions.
L’any 2024 el dèficit de les pensions contributives (les que es financen amb les cotitzacions, discapacitat, jubilacions, viudetat, orfandat i ajudes familiars) va ser de 7.077 milions d’euros, la qual cosa representa el 0,48% del PIB, com es pot mantenir l’afirmació que són responsables del dèficit públic? Hi ha, a més, una qüestió que convé explicitar. A les cotitzacions se les hi demana més del que poden cobrir, no només cobreixen, com hem explicat el nou MEG, la qual cosa vol dir que els treballadors, autònoms i empreses, no l’Estat, són els que estan recuperant el FRSS, sinó que l’any passat, i també aquest, estan cobrint les pensions específiques que s’han derivat de la dana al país valencià. No estem en contra, ni molt menys d’aquestes pensions, tot el contrari, però si de la manera de cobrir-les, encara que la quantitat sigui petita, quasi insignificant. El que volem dir es que a les cotitzacions se les fa responsables de transferències que no poden cobrir perquè no hi arriben, no poden arribar a tot arreu. Si les cotitzacions només paguessin jubilacions hi hauria un superàvit de 38.223 milions. Evidentment, també hi ha d’haver totes les altres pensions contributives, i no hi estem en contra, només hi fem referència perquè en el context de les reflexions que hem fet les cotitzacions no poden fer miracles.
Segons l’IPC provisional del mes de novembre, el 14 de desembre l’Institut Nacional d’Estadística publicarà el definitiu, les pensions augmentaran el 2,7% l’any que ve. Aquest cop l’increment estarà per sota de la inflació de novembre del 24 al novembre del 25 que ha estat del 3%, la variació de les pensions és la mitjana dels dotze increments mensuals. Probablement, les no contributives tindran un increment superior al 2,7%
