Un projecte de conservació i millora de boscos de pi negre, anomenat LIFE UNCINATA, aposta per fer una gestió de tipus multifuncional en què s’afavoreixi tant la biodiversitat de l’entorn com l’aprofitament de la fusta. La iniciativa, coordinada des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), es va posar en marxa al 2023 i s’allargarà fins al 2027. Aquesta es duu a terme a sis espais protegits del Pirineu català, com són els parcs naturals de l’Alt Pirineu, el Cadí-Moixeró i les Capçaleres del Ter i del Freser, la Reserva Nacional de Caça de Boumort, la Serra del Montgrony i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A banda, també es fan actuacions a la Reserva Natural de Larra-Artaparreta, a Navarra.
El biòleg Víctor Sazatornil, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, ha explicat que el bosc de pi negre és el que queda a una alçada més elevada al Pirineu i que, per tant, s’adapta una meteorologia molt severa. En aquest sentit, ha detallat que tot i que és “pobre” en nombre d’espècies, les que hi viuen, com ara el gall fer i el mussol pirinenc, aporten un valor molt important a la biodiversitat.
Sazatornil ha dit que el projecte LIFE UNCINATA, d’abast europeu, agrupa diverses accions de gestió del bosc, entre les quals també es contempla la “lliure evolució” d’aquest, amb l’objectiu que la natura pugui seguir el seu curs. Així, ha explicat que s’estan arribant a acords amb diversos propietaris d’aquestes àrees boscoses perquè deixin d’intervenir-hi i poder afavorir els processos naturals que estan en marxa.
Mentrestant, en altres àrees on, històricament, s’ha fet una gestió molt dirigida a l’aprofitament de la fusta o la generació de pastures, també es duen a terme accions de millora. Altres intervencions estan vinculades a la prevenció d’incendis o la regulació de la sobrefreqüentació humana en diverses àrees.
Per la seva banda, l’enginyer de forests Pedro Tardós, tècnic de transferència tecnològica del CTFC, ha explicat que, a l’hora de dur a terme la gestió forestal d’un bosc, el criteri principal en què es basen és en “millorar les condicions de vitalitat”, a més de “preservar els elements de valor per a la fauna i la flora”. D’aquesta manera, es fa una tria dels arbres que es conservaran, que, ha detallat, són aquells que tenen alguna característica especial des del punt de vista de la producció de fusta o pels animals.
Tardós ha assegurat que treballen amb un objectiu “ambiciós”, el qual passa per demostrar que es possible combinar la producció de fusta i la conservació dels elements de valor per a la biodiversitat. En el cas del pi negre, ha destacat que és un habitat d’interès comunitari a la Unió Europea, tenint en compte que “la seva distribució és molt restringida a les zones de muntanya de sòl calcari del Pirineu i els Alps. Finalment, ha comentat que treballen amb “boscos irregulars” on hi ha diferents estrats de vegetació.
D’altra banda, la biòloga Cristina Ramos, tècnica del CTFC, ha explicat que han dut a terme tasques de treball de camp per fer inventaris i seguiment del que seria “la fusta morta”. En aquest sentit, ha detallat que aquesta és molt important per la conservació de la biodiversitat, ja que serveix d’aliment per moltes espècies i suposa un reciclatge dels nutrients en el sòl.
El projecte compta amb un pressupost de més de 3,7 milions d’euros, un 75% dels quals procedents de fons europeus. Hi participa un consorci format pel CREAF, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya – la Pedrera, Integra Pirineus i OREKAN. Durant tot aquest estiu s’ha estat treballant en la gestió de 40 hectàrees de bosc situades entre les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà.
