Eth 8 d’abriu de 2021 era Assemblea Nacionau francesa aprovèc era Lei possada peth Deputat Paul Molac relativa ara proteccion e ara promocion des lengües territoriaus de França. Depositèrem era confiança en qu’es causes anauen a cambiar ena proteccion e promocion der occitan.
Però, ère ua lei estranha. Non ère promoiguda peth Govèrn de França; ei mès, eth Govèrn s’i auie mostrat contrari e totun era grana majoria des deputats i auien votat a favor. Era Lei portaue subertot auanci importants en ensenhament der occitan. Mès un conjunt de Deputats deth grop deth Govèrn presentèc recors d’inconstitucionalitat e era senténcia deth Tribunau retalhèc quauqui articles dera Lei e placèc era lengua occitana, e es autes, en ua situacion pitjor dera qu’auien abans. Efècte boomerang! Quan semble qu’auançam en realitat vam endarrèr.
Ara, eth passat 15 d’octobre, un important grop de senadors a presentat un dossièr sus era proteccion des lengües regionaus.
Er informe remèrque qu’es locutors der occitan son majoritariament majors de 60 ans, e qu’era lengua s’amortarà en espaci d’ua generacion se non se met en practica immediatament ua política ambiciosa.
Rebrembe que “non existís un estudi estadistic exaustiu deth numèro de locutors” der occitan, maugrat qu’en 2020, er Office Public de la Langue hec un trebalh enes regions Occitània e Naua-Aquitània, e tanben ena Val d’Aran, que reflexaue qu’enes ciutats sonque eth 2% declaren parlar er occitan sense dificultat.
E ath long der informe, de 60 pagines, repasse era istòria dera lengua occitana ena Republica e remèrque que “era escòla francesa se bastic contra er occitan [e es autes lengües] e qu’eth Conselh Constitucionau en 1999 ratificaue que mantier ua lengua regionau, coma er occitan, ei era negacion des principis sus es qu’a estat fondada era Republica, e qu’eth president dera Republica ena Acadèmia Francesa en 2024 diguie qu’er occitan [e es lengües regionaus] son un esturment entara division dera nacion, e qu’era Lei Deixonne de 1951 tolerèc er ensenhament der occitan mès que non lo metec en valor…”. Es senadors tòquen era realitat.
Diden en dossièr que “an estat nombrosi es ministres qu’an afirmat era sua concienciacion damb er occitan, però non se concrèten enes politiques publiques”. Remèrquen que quate ans dempús dera Lei Molac s’an incrementat es punts de blocatge e de dificultat entara promocion der occitan [e des autes lengües].
Açò cree ua importanta decepcion, enes actors der occitan, pera manca de méter en practica es acòrds. Er informe que s’ocupe subertot d’aspèctes vinculats ar ensenhament remèrque era manca de professors capables d’ensenhar en occitan e ditz qu’entar Office public de la langue occitane açò ei “un fourreau sans sabre”, “ua gaina sense espada», pera manca de recorsi umans, lo qu’a ocasionat qu’enes dètz darrèrs ans sonque s’a podut daurir dues classes bilingües.
Però es senadors afirmen qu’ua reaccion ei possibla e qu’eth problèma mès important ei era abséncia d’un encastre estatau que mèrque directives clares entàs servicis. Eth desvolopament des lengües regionaus depend aué en dia deth volontarisme.
En cas der occitan ena escòla, era sua promocion varie fortament entre es tres districtes administratius deth territòri e encara mès entre es dètz-e-nau departaments afectats.
Er informe va seguit d’ua seria de recomanacions entre es que destacam eth besonh d’ua “estratègia nacionau der ensenhament e dera promocion der occitan [e des lengües regionaus] damb era finalitat de garantir un possament igualitari” en tot eth territòri lingüistic.
Rebremben es senadors que, a mès dera escòla, cau un trebalh de possament e de promocion der occitan ena societat e que “ei en tot mantier ua visibilitat e ua viuesa der occitan en espaci public que se demostrarà era utilitat dera sua conservacion” e qu’es lengues “non deuen d’èster reduïdes a un estatus de disciplina escolar”.
Ei entà exigir un posicionament deth Govèrn francés en favor der occitan qu’eth passat dissabte dia 25, en Vilafranca de Roèrga, ua manifestacion, ua des mès importantes des darrèrs 10 ans reclamèc ua política publica que mos aluenhe dera desaparicion. Siguec ua manifestacion organizada per gent joena que reclamaue era descolonizacion interiora.
I èrem quauqui vielhs, quauqu’uns des de tostemp, però i auie fòrça joeni e portauen era organizacion e era veu des actes. Siguec originala, polida, era musica e es cants non parèren, se meteren es nòms des carrèrs en occitan, de per tot a on passaue era manifestacion (un papèr collat dessús dera placa en francés) e se bastic er ostau de Joan Petit (ua estructura de husta damb forma de casa), coma simbèu dera luta reivindicativa. Joan Petit, eth dera cançon, ère de Vilafranca; auie estat un comandament dera rebelion contra er excés impositiu de França e siguec mutilat coma castic.
Èm ena finau, en acabament der emplec dera lengua, coma diden es senadors, però encara i a combat. Encara i a temps entara reaccion.
