La Diputació de Lleida ha engegat una campanya per promoure les ganes d’anar a viure als pobles petits. L’eslògan és: “Poble petit, gran vida”. Segurament, moltes de les persones que encara viuen en algun poble petit pensaran que la Diputació se n’està fotent. “Gran vida” de què? En els últims cinquanta anys, almenys una desena de pobles han estat completament abandonats o oficialment despoblats a la demarcació de Lleida. Alguns exemples són Aramunt Vell, Conill, Sant Pere de Claramunt o Montcortès de Segarra. Hi ha municipis que, sense desaparèixer completament, han perdut més del 50% de la població en els darrers 35 anys, com Tiurana, Cabanabona, Almatret o Bovera. En els últims 36 anys, fins a 92 municipis han perdut població, dels quals una trentena han registrat un descens de més del 30% d’habitants. Suposo que no han marxat per la “gran vida” que es pega la gent als pobles petits. La campanya de la Diputació és protagonitzada per una parella jove, l’Airy i en Daniel, que han anat a viure a Arbeca. L’al·legat de la campanya diu: “Benvinguts als nostres pobles, a la nostra terra. Admireu paratges, naturalesa, història… Però sobretot admireu a la nostra gent, que viu, treballa, estima i creix envoltada de natura”. Tinc un amic que, en jubilar-se, ha fet un hort i ja n’està fins als collons. És molt bonic viure “envoltat de natura”, però per atreure població calen habitatges, cal feina ben remunerada, calen col·legis, cal atenció sanitària, calen oficines bancàries, calen botigues de queviures. Això és una bona campanya per anar a viure als pobles.
Sessió: No iniciada
