Es Cimalhs de cada setmana provòquen quauques reaccions que me sap grèu de silenciar. Eth debat a de servir entà orientar era opinion e canalizar es actuacions des institucions e tanben des particulars. Però m’enfronti ara resèrva obligatòria, que deui as comunicants, quan es opinions m’arriben per canal privat, peth corrèu electronic, per watshapp… e tot soent non m’atrevisqui a reflexar aqueri arguments que de ben segur contribuirien a articular un estat d’opinion.
M’a escrit Tonet (nòm fictici). Escuelhi aguest nòm per aquerò de “Non plores Tonet”. Me ditz que ei preocupat per estat der emplec der aranés: “…[en Cimalh] dides que cau possar era creacion e implantacion deth nivèu C2 d’occitan. Non me semble pas cap mala idea; totun pensi que mos auem de predar en hèr a parlar aranés a toti aqueri que tot e auer un nivèu non articulen ne ua paraula ena sua vida vidanta. Mos cau sajar d’animar ara gent que demore en país a tier era lengua, venguen d’a on venguen; animar as comèrci, bars e restaurants a qu’agen panèus, menus… en aranés. Sai qu’ei difícil e totun ei enes nòstes mans de hè’c. Mès exigéncies e cambis enes normatiues e corsi non mos pòrte enlòc. Vos encoratgi a reflexionar e a actuar peth ben dera lengua”.
Sigui agraït ath comentari de Tonet, francament. E voi profitar des sòns arguments. Mos “cau reflexionar”; i sò d’acòrd, Sò encara mès d’acòrd ena sua conclusion de “reflexionar e actuar”. Auríem de hèr aguesta reflexion a nivèus personaus, mès subertot a nivèus collectius e encara mès a nivèus institucionaus, a on semble que i a ua conformacion tacita; e se Tonet reclame “reflexionar e actuar” ei ben ben pr’amor de qu’ara non viuem ne ua causa ne era auta e subertot non ac viuem per part des administracions.
Ei francament desencoratjador veir qu’encara non sabem es resultats dera EULP entar occitan dempús de ueit mesi de retard respècte deth catalan. Saber er estat dera lengua ei er arnés basic entà ua reflexion ben orientada; e maugrat tot creigui qu’es administracions non son massa preocupades per aguesta mancança, pera pòca reflexion e pera manca d’actuacion.
Ara mos urgís es resultats dera Enquesta d’emplecs linguistics, ja que s’a generat ua sensacion de qu’es resultats son desastrosi, que maugrat quauqui esfòrci s’està viuent era mòrt dera lengua. E semble que mos i conformam. Mos les cau ja e mos cau reaccionar!
Pr’amor de que non se divulguen es resultats? Volem suposar es motius. En referim dus. Eth prumèr, eth mès preocupant, eth mès difós, ei que se vòlen silenciar es resultats perque desvelharien opinions contràries as actuacions institucionaus e se potenciarie ua critica que non agradarie as qu’aurien de potenciar er emplec dera lengua, e era sua preséncia sociau. Voi pensar qu’aguesta non ei ben ben era rason.
Creigui qu’encara viuem en un procés democratic de transparéncies e que silenciar er estat des causes ei ua actuacion totalitària pròpia de regims dictatoriaus. Non creigui que sigue aguesta era situacion; pendent es ans que me mòigui en combat pera lengua era possibilitat de parlar-ne dubèrtament e d’accedir a totes es informacions a estat enorme.
En Catalonha ja se hègen estudis rigorosi sus er emplec der occitan enes ans 80 deth sègle passat, dempús deth franquisme, quan en França èren absolutament desconeishuts e sense cap de tipe d’iniciativa entà realizar-les. Encara aué en França es estudis son parciaus. E en Itàlia, d’estudis sus er emplec dera lengua occitana, ne se’n parle. Non pensi pas qu’ara s’actue ena línia d’amagar era informacion, però detècti un increment d’aguesta opinion. En aguesti moments de transformacions sociaus molta gent pense que se vòlen ignorar es resultats.
I a un dusau argument peth que creigui que non gessen es resultats. Pensi qu’era rason ei mès de tipe tecnic, de problèmes de gestion, ena elaboracion deth trabalh. S’a detectat bèth resultat contradictòri, incèrt o mau elaborat e aquerò a arturat tot er estudi. Però dempús de 8 mesi i a auut eth temps de corregir es problèmes tecnics.
A on ei eth problèma? Voi pensar, sense sabé’c, qu’eth problèma ei qu’entre era estructura qu’elabòre er estudi e es institucions propiament promotores dera lengua non i a un contacte dirècte o ua jerarquia efectiva.
Ei a díder que qui a de hèr correcions de besonh e acabar er estudi non son ne era Conselheria de Politica Lingüistica dera Generalitat ne eth Conselh Generau d’Aran. Mès, en tot cas, aguestes dues institucions aurien d’emplegar es sues potencialitats entà animar o presionar entà que qui a d’acabar er estudi ac hèsque e evitar era impresion, estenuda, de que i an interèssi entà ignorar eth sòn coneishement.
Totaument d’acòrd damb Tonet, cau qu’es administracions, peth deuant, es institucions, es organizacions, es particulars… intervenguen. Tonet en ditz “animen a que s’emplegue era lengua” pròpia en aqueri encastres qu’era Enquesta d’emplecs lingüistics mos indique que son mès problematics.
