Era inauguracion dera Acadèmia dera lengua occitana en Barcelona, ena sedença der Institut d’Estudis Catalans cònste de tres actes. Er acte propiament inaugurau deth dia 3 d’octobre en qu’intervengueren es presidents Teresa Cabré e Jèp de Montoya, es membres Ramon Sistac e Patrici Pojada, era actuacion de Eric Fraj e es autoritats Dionís Guiteras dera Diputacion de Barcelona e Xavier Vila deth Departament de Politica Lingüistica dera Generalitat, que parlèc en un corrècte aranés. Londeman eth segon acte siguec eth dera celebracion deth Plen dera Acadèmia e des seccions aranesa e estandard ena sala Puig i Cadafalc deth IEC e eth tresau acte vierà eth 18 de deseme en madeish IEC a on se barràra per prumèr viatge eth cors academic de 2025. Se barrarà eth 12au. cors; ei encara ua acadèmia joena; s’i presentarà era memòria des actuacions mès emblematiques, es mès trascendentes der an.
Mereish ua referéncia er acte que sus es mieis de comunicacion digitaus en catalan e occitan se celebrèc just eth dia abans en Espaci Vilaweb, organizat per Archiu Occitan dera Universitat Autonòma de Barcelona. Ua excellenta analisi de Vicent Partal, membre dera seccion filologica deth IEC e anima de Vilaweb e de Ferriol Macip, implicat des de hè molti ans enes mies de comunicacion en occitan coma Jornalet e insistent activista. Siguec coma ua entrada ar acte inaugurau de londeman. Concludic en que cau auer ua comunitat de sosten entà poder mantier un miei de comunicacion en aguesta societat plia d’incerteses e de cambis rapids.
Eth Plen dera Acadèmia permetec as membres era analisi dera sua activitat, era consideracion des sues formes de foncionar, eth repàs des 14 programes que i an dubèrts e era aprobacion d’un manifest/declaracion, front ara senténcia deth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha qu’a anollat aqueri articles deth Decret 91/2024 que protegien era veicularitat der occitan ena escòla obligatòria dera Val d’Aran. Era declaracion demane “as institucions catalanes, Generalitat de Catalonha (Parlament e Govèrn), e araneses, Conselh Generau d’Aran, qu’era senténcia servisque de motor entà incrementar era preséncia der occitan e era sua potenciacion e promocion laguens dera escòla, e era integracion des mainatges ena lengua pròpia e oficiau dera comunitat”.
Era seccion aranesa aprovèc eth programa entà qu’eth Diccionari occitan aranés en línia, consultable des dera pagina dera Acadèmia, sigue accessible des des mòbils e un ambiciós projècte sus era toponimia menora qu’enguan a de dar fruts enes toponims de Bausen, Arties e Garòs… Ena Seccion estandard s’acordèc proposar un acòrd de collaboracion ar Institut d’Estudis Occitans (IEO) e qu’er an que ven, ath torn deth Plen, se hèsque ua jornada de reflexion sus era lengua estandard (que bèri membres nomenten generau, referenciau…).
Se hec era visita ar espaci destinat entara Acadèmia, plaçat ena Avenguda Maria Aurelia Campmany damb entrada pera libreria deth IEC. Ua lengua sense capitau ei ua lengua escapçada. Es teories ath torn dera capitau dera lengua occitana de Catalonha an estat diuèrses. Aqueri qu’an pensat que Vielha represente toti es valors de besonh entà èster era capitau dera lengua occitana de Catalonha an descubèrt qu’eth dimensionat e eth plaçament ei un factor determinant, que non n’i a pro, que cau mès dinamisme, mès massa critica, mès iniciatives, mès diuersitat… Auiem pensat qu’era capitau naturau ère Tolosa; guardauem tath nòrd e mos fixauem ena istòria dera lengua, enes intercambis naturaus e umans, en encastre naturau que determine era geografia e anauem a parar en Tolosa o dilhèu en Bordèu, en tot passar per Pau; però non, es camins que provedissen era nòsta promocion, es nòsti principis, es nòstes preocupacions, es reivindicacions mès trascendentes que dan sentit ath combat pera lengua en aguesti tempsi de «caòs», d’inconstàncies e de transformacions accelerades mos pòrten tà Barcelona: ei capital, dilhèu compartida damb d’autes, dera occitanitat. En Barcelona se hèn es leis mès auançades, e es normatives mès progressistes en benefici dera lengua occitana; en Barcelona s’establissen es dinamiques mès enriquidores, es mès respectuoses, es mès estimolantes en favor der occitan, en Barcelona se cree en lengua occitana, se promocione ena IA, se hèn estudis, se publiquen libres, se promò era sua preséncia ena TV e enes mieis de comunicacion e enes hilats sociaus… Son es leis, es normatives mès beneficioses, mès respectuoses, mès trascendentes entara promocion der occitan de tot eth mon e ei açò que la convertís ena capitau dera lengua occitana. Era sedença dera Acadèmia dera lengua occitana a tardat massa ans en hèr-se presenta en Barcelona, pr’amor qu’ei ua lengua de Catalonha. Ja ère ora!
Hè temps proposè, sense èxit, qu’era Acadèmia aranesa dera lengua occitana se diguesse en realitat Acadèmia catalana dera lengua occitana.
E entretant es resultats dera EULP seguissen sense coneisher-se.
