El dia 18 passat es van complir 55 anys de la mort de Jimi Hendrix (27 de novembre de 1942-18 de setembre de 1970), músic inigualable i guitarrista insuperable. El llegendari i mític rockero de Seatle ha inscrit el seu nom com a millor guitarrista de tots els temps. A més, posseeix el millor riff a la història de la música pel seu tema ‘Voodoo Child’, segons una enquesta realitzada per ‘Music Radar’.
Jimi tocava la guitarra amb les dents, manejava la Fender Stratocaster com un fetitxe sexual, ruixant-la amb benzina, besant-la i calant-li foc. L’artista va abandonar casa seva sent un adolescent per demostrar-li al món que la música no és només qüestió de tècnica, sinó de tocar amb les entranyes.
La sang índia que li corria per les venes va ser la que va impulsar els batecs d’un cor rebel, visionari, que adorava “les postes de sol, la rosada de l’herba i els llampecs”, segons descriu al llibre ‘Empezar de cero’. A mitjans dels 60 es va colar als primers llocs de les llistes de vendes amb el seu grup The Jimi Hendrix Experience, amb el qual va recórrer diverses ciutats europees oferint un espectacle únic en què la fusió de rock’n’roll, jazz i blues s’acompanyava d’una inconfusible posada en escena que acabava amb les guitarres destrossades.
El guitarrista esquerrà va deixar llegats com l’‘Are you experienced?’, ‘Axis: bold as love’ i ‘Band of gypsys’ que després de la seva mort s’han anat multiplicant amb antologies, directes i rareses. La distorsió, el bon profit dels acoblaments generats per la guitarra i el seu mestratge en l’ús del pedal wah-wah han convertit el seu nom en llegenda. Jimi Hendrix, forever… Oh yeah!
