El primer dia de setembre ha caigut en dilluns esdevenint simbolisme de nous horitzons sòlids, atès que el novè mes del calendari és analogia de començament. Nous reptes, noves il·lusions, nous objectius i nous propòsits per a dissenyar un reciclatge de l’ànima i del cos. Els llibres folrats, les motxilles enllestides, els estoigs plens i les escoles preparades per endegar un nou curs són l’abecé del setembre. Les novetats són finestres de cofoisme, car el delit ha de perseverar. Ensems, cal resistir a les estratègies dels partits polítics, perquè cap d’ells és una ONG i tots es mouen per finalitats. Caldria que utilitzessin el càrrec per a complicar-se la vida a favor de la ciutadania en lloc de complicar-li la vida a aquesta. Per a tal col·lectiu, el setembre significa permanència de neciesa com ho il·lustra la fotografia de la trobada entre els presidents Illa i Puigdemont en un escenari minimalista decorat amb una planta desmenjada. Nogensmenys, fent al·lusió a Mercè Rodoreda, el setembre va fer cap, com un dolç raïm essent final, inici i viceversa.
Sessió: No iniciada
