Tiurana és el municipi de la demarcació de Lleida que més ha crescut percentualment des de començaments de segle, un 186,96%, en haver passat de 23 a 66 veïns, el que suposa un increment de 43 persones entre el padró de gener de 2000 i el de gener de 2024.
Evidentment, els seus números totals estan molt lluny dels que registra la ciutat de Lleida, que va créixer en aquest període en 32.545 habitants (fins als 144.739) i lidera l’increment absolut tot i que el seu percentatge (+29,01%) està molt lluny del de Tiurana i té altres 37 municipis amb un creixement percentual més alt.
Tampoc no és d’estranyar. Si la capital ha crescut des de 2020 en 32.545 habitants, les altres 57.062 persones que van incrementar la població de la província en 89.607 habitants (de 361.590 a 451.197, un 24,78% més) es van repartir pels altres 230 municipis de la demarcació.
Una altra lectura de les dades és el creixement de la ciutat de Lleida i de tota la seva àrea d’influència directa, els munipis que han assumit molta població de la capital: Torrefarrera, Albatàrrec, Alcarràs, Alpicat, Alcoletge, Els Alamús i Torre-serona en un primer perímetre, i Corbins, Rosselló, Benavent de Segrià, Artesa de Lleida i Puigverd de Lleida, per exemple, en un segon cercle.
Si considerem només la capital, doncs, el seu creixement representa el 63,6% del total de la demarcació. Si hi afegim tota aquesta zona del seu entorn, l’increment seria de 74.177 veïns entre els anys 2000 i 2024, el que representa que Lleida i rodalies suma el 89,6 del creixement total de la demarcació (9 de cada 10 nous veïns).
Darrere de Tiurana, la població que més ha crescut en percentatge d’habitants des de l’1 de gener de 2000 ha estat Torrefarrera (+180,33%, amb 3.127 persones més), seguida de Guissona (+128,66%, amb 4.296 habitants més), Alcarràs (+110,15%, amb 5.251 persones afegides) i Alcoletge (+103,05%, amb 1.824 habitants més). Fregant el 100% hi ha també Albatàrrec (99,20%, amb 1.121 nous veïns).
En la banda contrària, els municipis de la demarcació que han perdut més percentatge de població des de 2000 han estat Guimerà (-38,35%), Juncosa (-38%), Bovera (-37,63%), Almatret (-36,98%), Alòs de Balaguer (-35,83%) i un llarg etcètera per sobre del 30% de pèrdua d’habitants.
En nombres absoluts, si la capital és el municipi que ha guanyat més població, per darrere hi ha Tàrrega (+5.994 habitants), Mollerussa (+5.963), Alcarràs (+5.251), Balaguer (+4.430), Guissona (+4.296), Torrefarrera (+3.127), Alpicat (+2.371), Solsona (+2.137), Cervera (+2.096) i la Seu d’Urgell (+1.888).
En termes absoluts, el municipi de Lleida que ha perdut més habitants en aquest període ha estat Arbeca (-303), seguit de Juncosa (-239), Cervià de les Garrigues (-204), Llardecans (-197) i Organyà (-181).
Lleida és la setena capital de l’Estat que creix més en percentatge des de 2000
La població de les 50 capitals de província espanyoles ha crescut des de començament de segle poc més de la meitat que la del conjunt del país, un 11,9% davant d’un 20,1%, i en una de cada quatre fins i tot s’ha reduït, amb Cadis al capdavant, que ha perdut un de cada cinc habitants.
La comparació de l’últim padró municipal, el que recull les dades a l’1 de gener del 2024, amb el corresponent a l’1 de gener del 2000 revela que dels 8.149.513 habitants en què ha crescut la població d’Espanya en aquests anys, només el 20% resideixen a les capitals de província, mentre que la resta ha anat fonamentalment a la resta de grans ciutats que no són capital.
De les 65 ciutats amb més de 100.000 habitants, les 13 primeres són capitals de província -fins a la catorzena, que és Vigo-, però les cinc que més han crescut des de començaments de segle no ho són: Rivas-Vaciamadrid (Madrid), un 249,4 %; Roquetes de Mar (Almeria), un 144,2%; Parla (Madrid), un 81,8%; Marbella (Màlaga), un 50,2%; i Torrejón de Ardoz (Madrid), un 49,8%.
La sisena en creixement sí que és una capital de província, Girona, amb un increment del 44,6%, igual que la desena, Múrcia, amb un 32,1%, però entre l’una i l’altra apareixen també altres importants municipis que no ho són: Dos Hermanas (Sevilla), un 44,3 %; Alcobendas (Madrid), un 35,5%; i Terrassa (Barcelona), un 32,9%.
L’any 2000, el 34,01% dels espanyols (13.764.841 de 40.470.182) vivien a capitals de província, i 24 anys després aquesta proporció s’havia reduït al 31,67% (15.397.870 de 48.516).
Les 37 capitals més Ceuta i Melilla que han vist augmentada la seva població han sumat en conjunt 1.801.530 nous habitants, mentre que les 13 que l’han vist minvades han decrescut en 140.841 residents. Entre les primeres, les que han crescut més en termes relatius han estat Girona (44,6%), Guadalajara (37,5%), Múrcia (32,1%) i Palma (31,2%), i prop del 30% d’augment s’han quedat Melilla (29,8%), Alacant/Alacant (29,5%) i Lleida (29,1%).
Per sobre de la mitjana, no de les capitals sinó del conjunt del país (20,1%) ha pujat també Castelló de la Plana (26,4%), Toledo (25,9%), Ciudad Real (25,6%), Tarragona (23,6%) i Àvila (23,6%).
L’envelliment a les capitals, clau d’aquest declivi
El professor investigador Miguel González-Leonardo parlava al començament d’aquesta dècada de “declivi demogràfic i envelliment” a les capitals de província. A ‘Quaderns Geogràfics’ va escriure el 2021 que en algunes capitals ja s’observava un notable envelliment i un descens important de les generacions en edat reproductiva.
Explicava que a diferència d’etapes anteriors on els processos de suburbanització van ser el factor dominant en la pèrdua d’habitants, fa anys que moltes capitals reben una aportació escàs de població provinent del medi rural i un contingent limitat d’estrangers. Les capitals en declivi, afirmava, presentaven un grau d’envelliment considerable, per al qual pronosticava un augment en els anys següents en confluir amb una capacitat de creixement natural limitat per l’escassetat de generacions en edat reproductiva.
