Èm en vacances e encara non coneishem es resultats sus era enquesta d’emplecs lingüistic (EULP) sus er occitan en Catalonha e ena opinion publica ja se tem lo pitjor e se comence a sénter que se parle de volontats de silenciar eth coneishement.
En sègle XII diuèrsi moviments voleren reformar era glèisa cristiana. Ena Val d’Aran e ena màger part d’Occitània èrem jos era influéncia des catars, des que segontes quauqui autors en Aran i auec un parelh de bisbes; en parlaram un aute dia. Aué èm interessats pes vaudesi (eth nòm a eth sòn origen en “es poblants des vals”). Èren presents subertot en nòrd d’Itàlia e sigueren perseguits coma eretges, talament coma es catars. Però era preséncia des vaudesi, contràriament as catars, s’a mantegut en mès de 800 ans e aué en dia encara i son ena Val Pellice, Val Germanasca e Val Pisone, valades occitanes. Son vals vaudeses, enes que s’i practique era religion. Tot e qu’era Insquisicion siguec creada entà perseguir es catars, era sua activitat s’estenec entà d’autes confesions e es vaudesi sigueren objècte dera sua persecucion.
Es persecucions les portèren e emigrar des vals deth Piemont italian, entà d’autes tèrres a on practicar es sues creences: Sud-america, Alemanha, Estat Units… e eth sud d’Itàlia. Ena Calàbria italiana i an dus pòbles, resultats dera hujuda des vaudesi enes qu’an conservat era lengua occitana e bères costums: Sant Sixt dels Valdeses e La Gàrdia Piamontesa. Fixatz-vos enes denominacions que mantien es sòns origens. Hèn referéncia as valdesi e ath Piemont, tot e qu’eth pòble se tròbe en Calàbria, ben aluenhat deth nòrd. Entre es dues poblacions an uns 2.000 poblants; s’i parle occitan e cada an se celèbren hèstes vinculades ara lengua e as tradicions occitanes.
Enes començaments deth sègle XXI en Sant Sixt i auie un programa d’ensenhament der occitan en orari extraescolar. Maria Mirandola n’ère era responsable deth projècte: a mès dera lengua se hège ua transmission des cançons e dances occitanes.
Er estudiós referent dera lengua occitana de La Gàrdia e de Sant Sixt ei Hans Peter Kunert, autor de diuèrsi estudis der occitan de Calàbria, bèra gramatica e subertot, amassa damb dues persones mès, Giuseppe Creazzo e Agostino Formica, deth manuau entar ensenhament dera lengua occitana ena escòla que se titole O libre meu e qu’a servit entà qu’en Calàbria aprenen er occitan. Ei un libre der an 2001 e de bèra forma i an parallelismes lingüistics damb er occitan aranés. Ena presentacion deth projècte Agostino Formica, en italian, destaque que ho avvertito con grande sofferenza il degrado del guardiolo nelle giovani generazioni (è trobat damb gran patiment era degradacion deth gardiòl enes generacions mès joenes). Tanben cau destacar qu’era grafia qu’ensenhe eth manuau ei era “classica” e ei basada ena sua tradicion medievau d’escríuer er occitan; talament coma hèm damb er occitan aranés.
E totun, trobam qu’es dificultats, era distància damb er occitan aranés ei grana, però non tant coma entà negar era pertenença ara madeisha lengua. Mos especifique qu’entà mantier era unitat dera lengua era orientacion “ei de convertir eth gardiòl (nòm que pren er occitan pròpi de La Gàrdia) escrit en ua lengua comprensibla ath delà de La Gàrdia…, era grafia dera paraula gardiòla se base mès en aspècte dera paraula en tot er airau occitan que non pas ena sua prononciacion en La Gardia”. Era volontat ei subertot de mantier era connexion e non crear fractura. Mo’n calerie apréner!
Met er exemple dera paraula “natura” que se calesse representar ena forma locau de La Gàrdia calerie escríuer “natora”; s’auessen optat per aguesta darrèra forma, era paraula serie irreconeishibla enes ambients occitans.
Eth gardiol ei plen d’italianismes, però en manuau d’ensenhament ena escòla an preferit es formes franco occitanes, que non pas es italianismes entà mantier es arraïcs.
Cride era atencion en manuau era referéncia insistenta, destacada en modul-leçon 19, sus era persecucion que patiren es vaudesi, sus era explicacion de qui èren e sus es persecucions e masèls qu’aueren de suportar, especiaument eth de 1561 dera Pòrta dal Sang; un des dictats ditz: “Lhi prèire catolic qu’ilh fasian pilhar pure lhi Valdés ab cotèll long. Puei ilh lhi van pòrta a la piaça, vichinat a la Pòrta granda dal país de La Gàrdia. Ilh lhi van condamnar a mòrt. La pòrta ilh se quiama la Pòrta dal sang”. (Es capelhans catolics que hègen préner es vaudesi damb un long guinhauet. Dempús les portèren tara plaça apròp dera Pòrta granda deth país de La Gàrdia. Eri les condemnèren a mòrt. Era pòrta se’n ditz era Pòrta dal Sang). Des der aranés veiguem ua cèrta distància lingüistica; des deth provençau ei fòrça menora.
Es occitans de Calabria ac an mès difícil qu’es occitans de Catalonha, però mantien es principis integradors damb era rèsta d’Occitània; non hèn fractura sus era unitat dera lengua.
Seguiram demorant es resultats dera EULP, qu’èren anonciats entath mès de juriòl de 2025.
