És un fenomen únic al món. No hi ha parangó. No es dona un altre igual com aquest en els cinc continents. Vilcabamba és una petita població de la província de Loja, Equador. Aquesta vila turística equatoriana és l’única zona del món on existeix la quantitat més gran d’ancians concentrats i és la tercera ciutat on els ancians viuen més anys, amb una mitjana de 100. Miquel Carcel Mendieta va ser la persona més longeva del món. Va viure en Vilcabamba fins als cent vint-i-set anys. El seu fill, Agustí Jaramillo, amb cent un anys, gaudeix d’una salut de ferro i una lucidesa mental envejable, igual que la gran majoria de la gent del poble.
En l’actualitat, l’àvia de Seran León, és la persona més anciana que viu a la zona de la província del Loja, amb cent set anys. Sorgeix la pregunta: a què és degut aquest fenomen? Els múltiples estudis duts a terme per especialistes de tot el món, des dels EUA a Alemanya, expliquen arguments per a tots els gustos. Molts d’ells apunten a l’aigua del lloc. Aquesta aigua que beuen els ciutadans de Vilcabamba és molt rica en minerals. Té tots els additius minerals que compleixen amb el que necessita l’ésser humà per viure, segons assegura Seran León, nadiu ciutadà vilcabambense.
Existeix molt a prop de Vilcabamba el Parc de Podocarps. Les primeres aigües que arriben a la població procedeixen d’aquest lloc i van rentant les arrels dels podocarps, de les pellofes xinxons. En aquest punt es va descobrir l’única planta que guareix la malària, la pellofa xinxona, el component de la qual, la quinina, fa front a aquesta mortal malaltia. Les aigües que es beuen aquí contenen, entre altres components, la quinina.
L’aire pur que es respira a la vall on se situa Vilcabamba, la manca de química en els aliments (ara ja ha començat a estar aquesta present, es lamenten alguns ciutadans) i una temperatura immillorable durant tot l’any, entre els 18° i els 22°, juguen a favor de la dilatació de la vida humana i la seva salut gairebé infrangible.
Contra tot pronòstic, fins fa trenta anys, no es menjava gens d’arròs blanc en la taula dels ciutadans d’aquesta vila, fet que sí que es produeix des de temps immemorial en tot el conjunt del país equatorià, inclòs ara en Vilcabamba. L’alimentació té molt a veure en el fenomen de la longevitat. Sempre han menjat tot allò que produeixen. Entre altres matèries, la gallina criolla, el chancho (porc) alimentat amb blat de moro i herbes, la iuca, el camote, el mate (blat de moro), les arandacas, les llenties, el formatge, el quesillo…
Malgrat que existeixen arguments de pes, continua sent un misteri la llarga vida que viuen aquests ciutadans. La incògnita està oberta.
