Aquest mes de juliol que estem a punt d’estrenar es compliran 89 anys del cop d’estat feixista de 1936. Sembla mentida però desprès de tants anys, i de tot el que vam arribar a patir, encara no ens n’hem desempallegat del tot.
La setmana passada es va aprovar definitivament al Congrés dels Diputats una llei orgànica que modifica la llei d’associacions vigent, precisament amb la finalitat d’acabar d’erradicar de la nostra societat aquesta xacra i enviar el franquisme definitivament al bagul dels records històrics. No tinc clar que ho acabem aconseguint perquè dels 350 diputats del Congrés n’hi va haver 170 que van votar-hi en contra.
La llei l’únic que fa és incloure, entre les causes de dissolució de les associacions la de “realitzar activitats que constitueixin apologia del franquisme”. Desprès aclareix que es considera apologia del franquisme l’enaltiment del cop d’estat del 36, de la dictadura franquista o dels seus dirigents, sempre que s’hi apreciï menysteniment de la dignitat de les víctimes o que s’inciti a l’odi o a la violència en contra d’elles. La llei deixa ben clar que l’existència d’aquesta causa de dissolució només podrà ser valorada i declarada per l’autoritat judicial.
Convindreu amb mi que es difícil titllar aquesta norma de revolucionària o de radical. Ni tan sols tipifica l’apologia del franquisme com el seu enaltiment pur i dur sinó que exigeix l’apreciació d’altres elements que tenyeixin de menyspreu o incitació a l’odi aquest enaltiment. De fet, en aplicació de la llei, una associació pot promoure actes d’enaltiment i glorificació del dictador sense que pugui ser dissolta sempre que tingui la precaució de deixar en un relatiu bon lloc les seves víctimes.
Doncs bé, els grups parlamentaris del Partit Popular i del partit Vox han degut considerar que sí que era una proposició subversiva. S’hi han oposat i, com que tenen majoria al Senat, han aconseguit que aquesta càmera aprovés una proposta alternativa. Aquesta proposta no considerava que aquesta mena d’associacions s’haguessin de dissoldre. En lloc d’això, plantejava una reforma del Codi Penal que considerés il·lícites les associacions que “mitjançant la violència o l’amenaça” promoguessin valors contraris a la Constitució. Curiosament, el text aprovat pel Senat sí que recollia com a causa d’il·licitud el simple enaltiment quan es referia a actes o militants d’organitzacions terroristes.
En definitiva, la dreta espanyola s’ha posicionat en contra d’una proposició de llei que qualsevol dreta europea moderna –em refereixo a la de l’època posterior a l’acabament de la II Guerra Mundial- consideraria absolutament trivial. I jo em pregunto què ha passat amb la dreta espanyola antifranquista. És cert que era molt residual, però existia. I em nego a creure que avui en dia hagi desaparegut.
Però el pitjor de tot és que aquesta dreta espanyola ultramuntana te moltes possibilitats d’accedir al govern en unes properes eleccions. Utilitzant els seus esquemes mentals: que Déu ens agafi confessats!
