El Consell de Ministres va anar més enllà del que havia anat la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) i va ajornar durant 3 anys, que es poden perllongar fins a 5, la compra del Sabadell per part del BBVA. Està aparcada perquè negar-la és impossible. És impossible perquè el famós “interès general”, que és el que es defensa perquè la compra l’altera, no està definit enlloc. La Ley de la Competència de 2007 i modificacions posteriors parlen de forma abstracta “d’interès públic” i la Constitució, sense arribar a definir-lo, en els seus articles 103.1 i 128 en parla i indirectament es pot entendre que el defineix. L’article 128 diu: “Se reconoce la iniciativa pública en la actividad económica. Mediante ley se podrá reservar al sector público recursos o servicios esenciales, especialmente en caso de monopolio y asimismo acordar la intervención de empresas cuando así lo exigiere el interés general”. Els juristes podrien ser més explícits al respecte. En tot cas, definit o no “l’interès general”, el BBVA té dues opcions, o segueix l’informe del govern i espera el termini per rubricar la compra o pot presentar recurs al Tribunal Suprem.
De totes maneres, és interessant explicar que passarà en aquests 3-5 anys si el BBVA accepta l’informe. El que passarà és que durant aquest període els bancs s’hauran de mantenir independents un de l’altre amb una gestió individual de cadascun, és a dir, el Banc de Sabadell continuarà treballant com sempre. Transcorreguts aquests tres anys el Consell de Ministres estudiarà la nova situació i podrà perllongar l’ajornament dos anys més o podrà donar per tancada la fusió actuant ja el BBVA com un sol Banc, integrant del tot el Sabadell. No és la primera vegada que passa una cosa així, el grup Santander va comprar Banesto el 1994 i fins el maig de 2013 Banesto no es va extingir com a entitat, i fins un any després no es va produir la integració total.
Ara bé, les dues situacions no es poden comparar, són del tot diferents. Fins ara, i comptant també amb les fusions que hi va haver amb motiu del sanejament bancari, les compres sempre havien estat de bancs en situació tècnica de fallida, i actualment l’opa hostil és entre dos bancs que gaudeixen de bona salut i l’única diferència que hi ha és que un, el que compra, és una mica més gran que el que pot desaparèixer. Es tracta, doncs, d’una fusió que afecta directament a la competència perquè el que es busca es guanyar quota de monopoli en el mercat, res a veure, ni amb la compra de Banesto pel Santander ni tampoc la del Popular pel mateix grup, i si el govern de Madrid ha intervingut es perquè aquesta quota més gran de monopoli comportarà efectes negatius importants tant en el crèdit a petites i mitjanes empreses com també en el nivell d’ocupació amb els acomiadaments pertinents.
L’informe es bastant explícit en aquestes dues qüestions i aporta, per exemple, documentació com en altres fusions, no entre iguals com la que estem considerant, hi va haver perjudicis crediticis per la petita i mitjana empresa. També pel que fa al tancament d’oficines y expedients de regulació d’ocupació resten prohibits si estan motivats per l’opa.
Un últim apunt, si el BBVA accepta l’informe del govern central, encara que la gestió durant els tres anys sigui independent, els accionistes del Sabadell decidiran si venen o no les seves accions al BBVA.
En resum, l’opa continua, però ara, més cara i amb un cost d’oportunitat que haurà de valorar el BBVA, el procés de compra segueix viu.
