Amb profunda superficialitat, Òscar Wilde es vantava d’haver posat el seu art en la vida. És a dir, la supremacia de l’estètica com forma de vida. I de comerç, afegiria per tal de situar una dona d’aparença fràgil i de traç delicadament tenaç. Una persona entestada en la fusió de les belles arts i les artesanies menestrals amb estils nous, o si més no, simplificats. Tot aquest exordi ve a tomb del personatge. Gairebé som veïnes. Gairebé som antagòniques. Gairebé som viperines. En qualsevol cas, segur que, gairebé, som de bon fiar. Amb la sorneguera complicitat femenina pregonament instal·lada al bell mig d’una ciutat amb més botigueres que botiguers, em ve de gust ressenyar, de tu a tu, la llibertat artística i vital d’una dissenyadora com cal: la Txell Tehàs Puig (anava a posar el lloc i data de naixement, coqueteria femenina!)…
Quedem al Bo de Shalom per embastar confidències, a redós d’una taula de formatges curats i d’unes copes de Sió blanc. M’assabenta que, de petita, defuig jocs per dibuixar; que de gran vol ser pintora. Estudia Arts i Oficis a Tàrrega i Barcelona, s’especialitza en els fluxos de la moda. Aviat ho canvia pel disseny d’estampats sobre seda, tècnica que excel·leix. En dono fe. Exhibint inquietud emprenedora, el desembre de 2002 obre “Som d’Art” entranyable illa urbana, format botiga, al Prat de la Riba 75. Microcosmos de proximitat que acull exposicions d’artistes emergents. Però les petites botigues no ho tenen fàcil: impostos maten. ¿Què m’has dit? La Txell es reinventa. Redecora la botiga exhibint peces d’art i artesanals. La qualitat-preu afavoreix que les compradores esdevinguin clientes fidels. Clar que l’amor per la feina ben feta i el bon tracte li permeten bufar i fer dissenys d’exquisit gust…
I encara més. Tossuda en lluitar per les causes perdudes, a la Txell no l’aturen. ¿Qüestió d’ovaris? I de l’arma perfecta: el col·lectiu ‘Slow Shop’, vintena de botigues solidàries per aconseguir horaris racionals quant a Qualitat de Vida. Confien que el gota a gota reivindicatiu arribi a port arrecerat. ¿I què amb Torre Salses? “La fugida de botigues i el tancament d’altres provocaran una Lleida comercial menys amable i més fantasmal. El comerç de proximitat afavoreix les relacions, oferint un servei personalitzat”, sosté la Txell. Desvetllar veritats amagades rere les aparences. ¿Què és, si no, l’aventura de l’art?
