Espantar les penes?

Ens trobem a les portes d’una de les festes més nostrades: la nit de Sant Joan, per celebrar el ritual d’un canvi, un canvi d’estació, de la primavera a l’estiu, de la foscor a la llum i que té un protagonista central: el foc. Ja fa molts anys –si alguna cosa tenim els boomers és memòria– aquesta nit estava ben marcada al calendari i era de les més esperades, sobretot per als infants, perquè a part de la diversió significava l’arribada de les vacances escolars. Era temps de revetlles i de fogueres: cada barri de Lleida en tenia una –cal dir que hi havia força rivalitat– i no hi havia cap problema de seguretat, ja que si una cosa hi havia llavors a la ciutat eren descampats (que s’usaven per jugar i no pas de deixalleria com ara) on es podia muntar i cremar una foguera. El veïnatge s’hi bolcava, facilitant els mobles vells i tot allò de què es volia desprendre. El 23 a la nit tot cremava, un foc acompanyat de petards i de palles borratxes. Disposem-nos a la celebració, perquè la tradició diu que aquesta nit ha d’atreure els bons auguris i espantar les penes, que bona falta fa. Al foc, però, encara li queden molts mals per endur-se: sembla que la vigília de Sant Joan el rei de les espanyes farà una visita a Montserrat, un dels símbols del poble català, a qui ell no ha tingut mai cap problema a vilipendiar. Qui l’ha convidat? S’ha autoconvidat? Potser encara som a temps que no vingui i com va dir un dels amics poderosos del monarca: qui pugui fer, que faci.