Falten 15 dies perquè finalitzi el termini per signar l’entrada en vigor del finançament singular de Catalunya segons el Pacte d’Investidura, PSC, ERC i Comuns, que va fer el senyor Illa, president de la Generalitat. El més probable és que se’n vagi en orris el finançament singular, que no exclusiu, que va preparar ERC i al que el senyor Illa va donar el vistiplau. Els antecedents ja eren sospitosos. A finals de febrer la Comissió Bilateral no va entrar en l’anàlisi del nou model de finançament i es va limitar a aprovar una gestió compartida de l’Impost de Matriculació (IM), impost cedit a les CCAA però que cobra l’Estat. Això és com una almoina i explicarem el perquè. La recaptació de l’IM puja un 130 milions d’euros que, com hem dit, es gestionarà de forma compartida. Bé, des de la creació el 2007 de l’Agència Tributària de Catalunya la Generalitat cobra, sense gestió compartida, els impostos cedits corresponents a l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i l’Impost sobre Successions i Donacions. Per aquests dos impostos la Generalitat recapta uns 2.500 milions d’euros del primer i a prop de 900 milions d’euros del segon. Ara, gestionar de manera compartida un petit impost ho considero quasi una burla. La bona notícia hagués estat que la gestió compartida era la de l’Impost sobre la Renda de las Persona Físiques o l’Impost de Societats. Per tant, les coses ja no començaven bé.
Recentment, en la reunió celebrada el proppassat dimarts 10 de juny a Barcelona, per part dels presidents de les CCAA, en cap moment es va parlar d’un nou model de finançament, ni del de Catalunya ni tampoc d’un altre model que preparen altres CCAA com alternatiu al català que de fet no es cap model alternatiu, sinó que volen un nou sistema de finançament que no tingui en compte res del singular del Catalunya. Fins i tot, el president Illa i el president Sánchez van prioritzar el debat de l’habitatge per sobre del nou finançament.
La mateixa ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha estat com amagada quan s’ha recordat que s’està exhaurint el termini per signar el nou model i no suposa cap mena d’error pensar que està, deliberadament, endarrerint el termini. El problema és greu perquè endarrerir la signatura es renunciar al model singular pactat, és a dir, no es tracta d’endarrerir, sinó d’enterrar el model singular i fer-n’hi un altre, això és el que volen i això és el que passarà.
I quina ha estat la reacció d’ERC que és el partit que va presentar el nou model? Jo diria, que, fins ara, ha estat la típica reacció de bona gent, d’obedients, de no fer saltar res, una reacció que podríem qualificar de religiosa, és a dir, no hem de pecar. No és just dir que s’ha avançat en alguna qüestió com volen justificar dient que l’endarreriment no és del tot dolent. Concretar l’avançament en la dotació de personal nou a l’Agència Tributària catalana és també una altra almoina, més personal per a què? Per gestionar de manera compartida l’Impost de Matriculació?
També ERC ha dit que l’endarreriment és degut a que la ministra Montero està més ocupada en la seva presidència del PSOE a Andalusia que del nou finançament. No és això, ni molt menys, la senyora Montero va treballar moltíssim, després va cedir, per l’aplicació de la retenció de l’IRPF a les persones que cobren el Salari Mínim Interprofessional, és a dir, pel que vol té temps i pel que no vol no en té. En resum, adeu al finançament singular, adeu que hauria de significar trencar el pacte d’investidura, però no.
