Des que es va posar en marxa l’engranatge d’aquesta gran mentida anomenada democràcia, els mitjans són més que mai utilitzats com a eina del poder i són els encarregats de mantenir entretingut el poble amb assumptes que es posen en boca de tots a partir de les enganyifes polítiques.
Tant se val el tema mentre la ‘comidilla’ estigui servida per part dels que no tenen res més millor que fer més que marejar la perdiu, guanyant-se el pa (i el caviar) amb la suor del de davant, mai amb la del seu front. Per sustentar l’interès general, els polítics fan declaracions a ‘diestro y siniestro’, però no per aportar solucions als possibles conflictes, sinó amb l’únic objectiu de desqualificar els seus contraris.
Així se’ls cala les egoistes intencions perquè, com comentava Paulo Coelho, “la ignorancia se mide en la cantidad de insultos que usan cuando no tienen argumentos para defenderse”. Per exemple, el problema de la llengua l’estan creant els mateixos polítics que la utilitzen com a eina i no la mimen com a cultura que és.
Malbaratant un dineral en imposicions quan ‘Todo es más sencillo’, com canta Rosendo, si es convida a compartir aquesta joia lingüística. Tots sabem que la ‘dictadura’ no és un bon camí, però sembla que no aprenen la lliçó. Per això em vull pronunciar i així com de gats em quedo amb el de Los Suaves, i de banderes, amb “dos tibias cruzadas sobre un trapo negro” -com diu El Último de la Fila- quant aquest tema, millor la llengua dels Stones… Oh yeah!
