Entre els cardenals del proper conclave no sé si algun purpurat parla la nostra llengua. Sé d’un franjolí de Cretes, que es manifestà molt aragonès, especialment amb Lleida, encara que ara treballi a Barcelona. És difícil que el proper bisbe de Roma sigui d’aquesta terra o que es repeteixi l’avinentesa que va dur a la càtedra de Sant Pere un personatge crescut i format a Lleida.
Un Sant Pare consta a Roma com el primer pontífex catalanoparlant: Calixte III-Alfons de Borja. Nascut a la Torre de Canals, prop de Xàtiva el 1379, va arribar a Lleida de ben jovenet per estudiar a la Universitat, la primera i única del reialme, i va destacar en el Dret, tant civil com canònic, essent professor d’ambdós al nostre Estudi. El primer títol eclesiàstic fou el beneficiat de Sant Joan i el 1411 ja era canonge de la Seu. Els mèrits de jurista van dur-lo a intervenir en la pacificació del Cisma i en la diplomàcia d’Alfons el Magnànim arreu de la Corona i Nàpols. Hàbil en els equilibris de la institució més litigant de totes, l’Església catòlica, esdevé bisbe de València el 1429, presideix el Consell reial, promou acords i ambaixades, reforma l’administració de la cort i és nomenat cardenal dels Quatre Sants Coronats el 1444. En el conclave de 1455, dos anys després de la caiguda de Constantinoble en mans turques i enmig dels enfrontaments entre famílies romanes és escollit Papa. L’expertesa en dret, fonamentada a l’Estudi general de Lleida, no és aliena a l’elecció en un moment complicat. Va organitzar la lluita contra els turcs i va estabilitzar els territoris pontificis mediant entre els poders italians. També va tenir temps de canonitzar Vicent Ferrer (s’havien vist a Lleida anys abans) i de revisar la causa contra Joana d’Arc, declarant-la innocent.
Es va endur uns quants parents de confiança, com feien tots. Entre aquests “catalani” bastant odiats pels romans destaquen tres nebots: Roderic de Borja (futur Alexandre VI), Pere Lluís de Borja i Lluís Joan del Milà.
No s’oblidà de Lleida i llegà una rica vestimenta brodada d’or a la parròquia de Sant Joan que es pot contemplar al Museu de Lleida. Sempre tan agraïts, tan sols li hem dedicat un carrer per urbanitzar als afores entre el canal, la via i la carretera vella de Barcelona. Fer una mica de memòria del vell Alfons-Calixte, el Papa de Lleida, no ens faria cap mal.
