Com que en el seu dia, arran de la crisi econòmica i financera, fa ja 17 anys, la Unió Europea (UE) va confondre les seves causes amb els seus efectes els països que l’integren, en un intent de minvar els seus efectes en les seves economies particulars, van fer saltar per l’aire els topalls que hi havia tant pel que fa al dèficit fiscal com al deute públic, del 2% i 60% del PIB, respectivament. Pel que fa a Espanya els bons resultats del PIB dels últims anys, que han superat amb escreix el de la zona euro, ha suposat baixar considerablement el percentatge que es venia mantenint i la millora, que ara comentarem, ha estat tant al dèficit com al deute. L’any 2024, segons les xifres fetes públiques pel Banc d’Espanya, el dèficit fiscal va baixar al 2,8%, el percentatge més baix des del 2007, és a dir 17 anys, fins l’esmentat any hi havia superàvit, no dèficit. Hi ha un altre fet, al marge del comentat del bon creixement del PIB, que explica, en part, aquesta important reducció i que no és altre que l’increment de la recaptació fiscal motivada, sobretot, per no deflactar pels preus l’IRPF. Pendent Espanya d’una reforma fiscal en profunditat seguint els suggeriments del Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària, en aquests moments jo no soc partidari d’aplicar aquest efecte dels preus en la fiscalitat de la renda, en el que tenim que insistir és en aquesta reforma fiscal a fons. Aquest 2,8% ve a ser el mateix que va tenir Alemanya, també el 2024, però bastant per sota, per exemple, de França que superà el 5%.
Pel que respecta al deute la millora és igualment notable, a finals del 2024 el deute públic, també segons el Banc d’Espanya, va ser del 101,8% del PIB (va pujar el 4,2% però amb referència al PIB va baixar per l’increment d’aquest). La baixada dels tipus d’interès que últimament està aplicant el Banc Central Europeu (BCE) ha afectat de manera positiva a aquest reducció, però hem de destacar el bon comportament dels Ajuntaments i també de les Comunitats Autònomes (CCAA). No és d’ara, des de l’aplicació del Pla d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera del ministre Montoro les entitats locals han estat les millors en el comportament d’aquest dèficit i podem dir, sense equivocar-nos, que durant anys el deute no s’ha disparat més gràcies a la contenció de la despesa local que ha arribat al punt de no poder utilitzar lliurement el seu propi romanent. Hem comentat que el deute públic de totes les administracions va pujar el 4,2%, doncs bé, el dels Ajuntaments va baixar l’1,5%, la qual cosa significa que el deute de l’administració central i el de les CCAA va estar per sobre d’aquest 4,2%.
Si analitzem les dades de les CCAA ens trobem que el deute d’aquestes va pujar un 3,4% però amb la particularitat que amb referència al PIB va baixar i es va situar en el 21,1% del PIB, sis dècimes menys que el 2023. Catalunya va passar del 30,5% al 29,7%, aquests percentatges són anteriors a la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
L’horitzó a curt termini, però, està ennuvolat. D’una banda tenim el com es finançaran els 800.000 milions del rearmament d’Europa i d’una altra, més important pels seus possibles efectes immediats, la caiguda dels mercats d’inversió tant pel que fa a la renda variable com a la fixa. Si la resposta d’aquests mercats, front la guerra comercial, és una caiguda de la renda fixa l’endeutament pujarà i no poc.
